Em sento afortunada de pertànyer a la diòcesi de sant Feliu. L'Agustí Cortés, el nostre bisbe, acaba de publicar una carta pastoral sobre la crisi que esdevé una crida a la solidaritat i una bona i fonamentada reflexió sobre les causes d'aquest ensurt col·lectiu que estem vivint de dimensions globals. El document és massa llarg per posar-lo en aquest blog, però podeu accedir-hi des d'aquí.
En la seva anàlisi, el bisbe Agustí parteix de l'Evangeli i de la Doctrina Social de l'Església. Però em consta que també parteix de l'observació de la realitat i de les converses, d'una banda amb persones que pateixen la crisi en primera persona, i d'una altra amb diversos grups diocesans de treball, un dels quals és l'equip de pastoral obrera del qual formo part.
La veritat és que al llarg dels anys he anat formant part de diferents "consells" i grups de treball, tant en el món eclesial com en el civil com en el polític. I poques vegades he tingut tant la impressió que m'escoltaven. Tot i que això no significa que el bisbe faci seu tot allò que escolta, que, a més, és força plural. Significa senzillament que intenta entendre allò que dius, encara que no necessàriament ho comparteixi. I després pren la decisió que li sembla. Aquest és un joc honest que a més et compromet a l'hora de fer la teva aportació quan te la demanen, perquè no et permet fer demagògies, sinó que t'has de mullar argumentant les coses.
Us transcric un fragment del document:
És per això que, tant les causes com el remei de la crisi econòmica afecten a àmbits profundament humans on l'ètica juga un paper imprescindible, com ara l'educació, la convivència social, la cultura o la política. Els creients hem après de la Paraula de Déu que la inversió en justícia, honradesa, veritat, treball, creativitat humana, respecte, drets, fidelitat... és la inversió més rendible. I encara avui, respirant l'ambient del Nadal, cal recordar una altra virtut absolutament necessària, que no demana altre endeutament que el de amb un mateix: la solidaritat amb els més pobres. Tot i les dificultats econòmiques que tots patim, més que mai hem de ser solidaris amb els qui encara tenen menys recursos.
En la seva anàlisi, el bisbe Agustí parteix de l'Evangeli i de la Doctrina Social de l'Església. Però em consta que també parteix de l'observació de la realitat i de les converses, d'una banda amb persones que pateixen la crisi en primera persona, i d'una altra amb diversos grups diocesans de treball, un dels quals és l'equip de pastoral obrera del qual formo part.
La veritat és que al llarg dels anys he anat formant part de diferents "consells" i grups de treball, tant en el món eclesial com en el civil com en el polític. I poques vegades he tingut tant la impressió que m'escoltaven. Tot i que això no significa que el bisbe faci seu tot allò que escolta, que, a més, és força plural. Significa senzillament que intenta entendre allò que dius, encara que no necessàriament ho comparteixi. I després pren la decisió que li sembla. Aquest és un joc honest que a més et compromet a l'hora de fer la teva aportació quan te la demanen, perquè no et permet fer demagògies, sinó que t'has de mullar argumentant les coses.
Us transcric un fragment del document:
És per això que, tant les causes com el remei de la crisi econòmica afecten a àmbits profundament humans on l'ètica juga un paper imprescindible, com ara l'educació, la convivència social, la cultura o la política. Els creients hem après de la Paraula de Déu que la inversió en justícia, honradesa, veritat, treball, creativitat humana, respecte, drets, fidelitat... és la inversió més rendible. I encara avui, respirant l'ambient del Nadal, cal recordar una altra virtut absolutament necessària, que no demana altre endeutament que el de amb un mateix: la solidaritat amb els més pobres. Tot i les dificultats econòmiques que tots patim, més que mai hem de ser solidaris amb els qui encara tenen menys recursos.
Mercè Solé
Comentaris