"Recordem-nos del camell que no passa per l'agulla". És la sorprenent tornada d'un himne de vespres. De fet no ve gaire a tomb respecte al sentit general de l'himne, que va recorrent diverses paràboles, però allà s'està i se suposa que molta gent el farà servir per resar.De vegades penso que A Dalt es deuen fer un fart de riure amb nosaltres i les nostres normes, resos i estils, que sovint agafen el rave per les fulles. Potser per això hem avançat tan poc, perquè ens preocupem més pels camells que pels rics i les seves dificultats per entendre això del Regne de Déu, o, dit d'una altra manera, perquè ens costa molt veure els aspectes deshumanitzadors i insolidaris de la riquesa. Perquè el text original diu "és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu" (Lc 18,25).
Aquest tipus de pregària i de manera d'entendre l'evangeli em recorda molt un encertadíssim gag de La vida de Brian: el protagonista arrenca a córrer perseguit per la multitud que l'adora, li cau una sandàlia... i la multitud, sense plantejar-se res més, es treu també la sandàlia amb l'argument que si ell ho ha fet, deu ser que vol que tots nosaltres ho fem...
Una singular manera d'entendre les coses.
Mercè Solé
Comentaris