Aquests dies, que anem rodolant de celebració en celebració de Nadal, he pogut assistir a la del taller ocupacional d'en Jordi. Bé, pròpiament he anat a la "copa" compartida dels nois i noies amb l'associació de pares, mares i, en el meu cas, cunyades. Per motius laborals no he pogut assistir a cap dels dos festivals que ells han fet i que han sortit, segons tots els testimonis, la mar de bé.
Una d'aquestes trobades, però, ha estat ben especial: una escola pública de Viladecans, la Martí i Pol ha decidit convidar al seu espectacle nadalenc, d'una banda a un grupet dels nois de Caviga, aquest taller ocupacional per a discapacitats psíquics adults, i de l'altra a un grupet de músics de l'IES Torre Roja. En Jordi va tornar tot emocionat de l'experiència, que van fer, a més a més, a l'Àtrium, el teatre emblemàtic (que anem pagant a poc a poc... entre tots els viladecanencs i viladecanenques). Amb els seus companys havia preparat un número de "Mamma mia" a consciència durant unes quantes setmanes. Només sortir van ser molt ovacionats. I la representació va anar d'allò més bé. D'altres, de parla castellana, (mooolt castellana) van fer l'esforç d'aprendre's i de recitar uns quants poemes de Martí i Pol, acompanyats pels músics de secundària. Té mèrit, perquè aquest és un exercici que els costa molt. I tots junts van gaudir de l'actuació dels nens i nenes del CEIP.
Una experiència de convivència molt reeixida, estimulant per a tothom, realista, que crea lligams, que desfà clixés... Jo ho agraeixo moltíssim a tots aquests mestres i monitors que han fet l'esforç de sobreposar-se a l'estrès del Nadal escolar i de complicar-se la vida amb coordinacions extraordinàries. Estic orgullosa d'una escola pública capaç de fer això. Ha estat un bon exercici d'igualtat i d'exigència, de confiança i de col·laboració mútues.
Una d'aquestes trobades, però, ha estat ben especial: una escola pública de Viladecans, la Martí i Pol ha decidit convidar al seu espectacle nadalenc, d'una banda a un grupet dels nois de Caviga, aquest taller ocupacional per a discapacitats psíquics adults, i de l'altra a un grupet de músics de l'IES Torre Roja. En Jordi va tornar tot emocionat de l'experiència, que van fer, a més a més, a l'Àtrium, el teatre emblemàtic (que anem pagant a poc a poc... entre tots els viladecanencs i viladecanenques). Amb els seus companys havia preparat un número de "Mamma mia" a consciència durant unes quantes setmanes. Només sortir van ser molt ovacionats. I la representació va anar d'allò més bé. D'altres, de parla castellana, (mooolt castellana) van fer l'esforç d'aprendre's i de recitar uns quants poemes de Martí i Pol, acompanyats pels músics de secundària. Té mèrit, perquè aquest és un exercici que els costa molt. I tots junts van gaudir de l'actuació dels nens i nenes del CEIP.
Una experiència de convivència molt reeixida, estimulant per a tothom, realista, que crea lligams, que desfà clixés... Jo ho agraeixo moltíssim a tots aquests mestres i monitors que han fet l'esforç de sobreposar-se a l'estrès del Nadal escolar i de complicar-se la vida amb coordinacions extraordinàries. Estic orgullosa d'una escola pública capaç de fer això. Ha estat un bon exercici d'igualtat i d'exigència, de confiança i de col·laboració mútues.
Mercè Solé
Comentaris