Demà, divendres, s'obre a Badalona una casa de Càritas per a persones sense llar. Acollirà vuit homes. La casa portarà el nom de Joan Carrera, el bisbe Carrera, tan estimat, tan auster, tan lluitador a Badalona. Un encert posar-hi aquest nom.
I certament una bona iniciativa la d'aquesta casa. A Viladecans Càritas compta amb un pis de tres o quatre places. És un pis de lloguer. La mestressa l'ha cedit a Càritas per un preu raonable. Hi viuen homes sols que cobren pensions ridícules i que no poden accedir de cap manera al mercat de lloguer. Ells fan una petita aportació i Càritas hi posa la resta. També hi posa la feina d'una treballadora familiar que va tenint cura de la convivència i la salut dels estadants, i de la conservació del pis.
De fet és un projecte barat i que resol realment el tema de l'habitatge per a unes quantes persones. No entenc gaire com és que les administracions públiques no s'hi posen més. M'imagino que encara que el preu sigui assequible les novetats sempre topen amb la cursa d'obstacles burocràtica. De fet, quan vaig entrar a treballar a l'ajuntament de Viladecans, un tinent d'alcalde em va dir: "Ja veuràs que costa d'engegar les coses. L'administració és com un gran elefant que costa de moure... i, un cop en marxa, costa igual d'aturar". Deu ser això. Per aquest motiu entitats socials i administracions públiques fan bé de complementar-se.
Però els elefants s'han d'anar movent...
Mercè Solé
I certament una bona iniciativa la d'aquesta casa. A Viladecans Càritas compta amb un pis de tres o quatre places. És un pis de lloguer. La mestressa l'ha cedit a Càritas per un preu raonable. Hi viuen homes sols que cobren pensions ridícules i que no poden accedir de cap manera al mercat de lloguer. Ells fan una petita aportació i Càritas hi posa la resta. També hi posa la feina d'una treballadora familiar que va tenint cura de la convivència i la salut dels estadants, i de la conservació del pis.
De fet és un projecte barat i que resol realment el tema de l'habitatge per a unes quantes persones. No entenc gaire com és que les administracions públiques no s'hi posen més. M'imagino que encara que el preu sigui assequible les novetats sempre topen amb la cursa d'obstacles burocràtica. De fet, quan vaig entrar a treballar a l'ajuntament de Viladecans, un tinent d'alcalde em va dir: "Ja veuràs que costa d'engegar les coses. L'administració és com un gran elefant que costa de moure... i, un cop en marxa, costa igual d'aturar". Deu ser això. Per aquest motiu entitats socials i administracions públiques fan bé de complementar-se.
Però els elefants s'han d'anar movent...
Mercè Solé
Comentaris