Església -petita- del futur


Transcric les conclusions d'un dels documents preparatoris del IX Consell de l'ACO que segurament no descobreix la sopa d'all, però que resumeix bé tal com veig la feina que els cristians tenim per davant. On diu ACO es pot llegir també Església.

Més que mai ens cal sostenir, buscar, alimentar la crida de Déu a través de la pregària, de la contemplació, de la revisió de vida de la confiança en Déu. I simultàniament ser dones i homes del món, capaços d’entendre’l i d’estimar-lo, des de la perspectiva dels més pobres, dels exclosos. En aquest sentit, faríem bé de:

  • Continuar compromesos a favor dels més pobres, des de les organitzacions de classe, des de la vida als nostres barris, des de la política en llocs que valguin la pena, a les entitats, a les ONG, a les escoles, al costat de la gent, amb la llibertat de Jesús.

  • Fer més explícit el per què del nostre compromís, és a dir “sortir de l’armari cristià” amb convenciment i humilitat. Fer visible una Església dialogant no pas perfecta, però sincera en la seva recerca i compromís pel Regne de Déu.

  • Consolidar la nostra espiritualitat, treballar-la més. Ser conscients que hem de pouar l’aigua de la vida i que ens ho hem de treballar: a través de la pregària, de la formació, de la revisió de vida ben feta, de l’animació mútua com a cristians. Revisar a fons els nostros compromisos per evitar-nos temptacions, amb sinceritat davant Déu i davant nosaltres mateixos.

  • Anar renovant l’Església: per animar-nos mútuament, per ser-ne més corresponsables com a laics, per introduir altres formes de relació i de tenir responsabilitats, per donar més protagonisme a les dones, per aprendre a formular la nostra fe d’una manera intel·ligible. Això ens demana més participació real en el moviment.

L’ACO ens ha de ser estímul, lloc de confrontació de la nostra vida amb l’Evangeli, diàleg, qüestionament, suport, acompanyament: empènyer-nos a viure una fe lliure i oberta al món, de manera que en aquesta nostra nova societat poguem transmentre l’Evangeli.



Mercè Solé

Comentaris