Sense sostre

Transcric part de la nota de premsa que han elaborat diverses entitats que treballen amb gent que viu al carrer, entre les que es troba Càritas. És que el dia 23 se "celebra" (quina paraula més poc adequada) el dia de la gent que no té on acollir-se.

Cada vegada més joves

Segons les dades recollides en els materials editats amb motiu del Dia de les persones sense sostre, el 82,7% són homes, d’una mitjana d’edat de 38 anys i els seus ingressos estan en torn dels 302 euros al mes. Gairebé el 30% està format pel grup d'edat entorn dels 18 als 29 anys. Un terç de les persones sense llar són abstemis i mai han consumit drogues, i la meitat de la població sense llar busca treball. El 51,8% són espanyols i el 48,2% són estrangers. El 27,3% dels sense llar té com a principal font d'ingressos la seva pròpia activitat: treball, venda d'objectes, serveis… El 13% ha rebut educació superior i el 63,9% ha acabat l'educació secundària. Les causes són múltiples i tenen les seves arrels en situacions diverses (desnonaments, joves que abandonen la llar familiar sense els recursos adequats, persones que surten de la presó o que trenquen vincles amb serveis socials o sanitaris. Encara que és important hi ha circumstàncies derivades de ruptures familiars, o dificultats i abandons de la feina que poden dur al viure al carrer.

El valor de la llar

L'habitatge digne és el primer pas per a construir una llar, per a teixir vincles i afavorir xarxes familiars i socials que ajuden les persones a desenvolupar-se humanament i socialment. En el Dia de les persones Sense Sostre, Càritas, Faciam i Feantsa recorden que la llar vol dir tenir un espai, intimitat, allà on ningú pot entrar arbitràriament. “Suposa parlar del meu barri, dels meus veïns, dels amics”, d'un lloc on compartir, on donar i rebre”.

El problema de l'habitatge

Les entitats recorden que en l'actualitat pràcticament no existeixen polítiques d'habitatge per a persones sense llar, i l'accés a les de protecció pública es prohibitiu per les condicions que es demanen(sóu estable, empadronament durant temps perllongat . A les Administracions públiques se'ls demana mesures fiscals que afavoreixin el lloguer i programes de rehabilitació d'habitatges que impulsin una política adreçada a la creació d'habitatge social i orientada a la inclusió dels col·lectius i grups més vulnerables, especialment de les persones sense llar. I criden també l'atenció sobre la necessitat de coordinació entre els serveis socials autonòmics i locals als quals pertoca l'atenció i seguiment de persones sense llar, sobretot pel que fa als temes de salut. Aquesta mateixa coordinació és necessària entre els serveis socials i els d'habitatge.

Crida a compartir

En el Dia de les persones sense Sostre les entitats fan una crida a tota la societat perquè “s'obri a compartir els seus béns i a la participació en el foment del lloguer i a la inclusió de les persones sense llar en les xarxes socials del barri”. I també als ciutadans, que no es deixin influir per estereotips que redueïxen la mirada “només al que volem veure” i aportin a les nostres comunitats veïnals, culturals, socials, parroquials o recreatives una veritable capacitat d'acollida i d'apropament als qui estan en situacions més vulnerables”.