Quotes i mèrits

Em va satisfer el to general de l'assemblea d'ICV i el debat que hi va haver. Es van fer crítiques, algunes força contundents, però es van formular sense l'acritud i l'agressivitat que de vegades es manifesta en aquestes ocasions. I van ser escoltades i incorporades al discurs oficial.
Les noves llistes de responsables (Consell Nacional i Comissió Executiva) es van fer amb criteris de pluralitat i de paritat entre gèneres. És a dir, procurant que hi hagi gent de tots els territoris, de tots els àmbits, de diverses sensibilitats, i, naturalment, de tots dos gèneres.
Una amiga, però, va haver-se de sentir encara allò de "ets a l'executiva només per la quota". De fet és el que no m'agrada de les quotes, que sempre sembla que hi siguis no pas per mèrits propis sinó perquè algú, amb condescendència, ho permet, mentre altra gent -homes en aquest cas- queda discriminada. I en el cas d'aquesta amiga jo crec que de mèrits en té moltíssims: de treball polític, d'honestedat, de dedicació, d'intel·ligència, de sensibilitat.
El mateix, però, podríem dir a tants i tants homes: sou o heu estat a les llistes no pas per mèrits propis, sinó perquè es considerava natural que la meitat de la població no hi tingués accés i, per tant, teníeu menys competència.
És sorprenent que algú faci aquest mesquí comentari i no tingui en compte, per exemple, que alguna gent amb grans mèrits podria quedar fora de l'executiva senzillament perquè tota fos de la mateixa localitat, del mateix gènere, del mateix sector... ¿O no tenim l'experiència, en una llista electoral, per exemple, d'haver d'incorporar gent d'una determinada tendència política encara que sigui una nul·litat mentre d'altres de valuoses queden fora?
M'agradaria saber per quin motiu només veiem les "quotes" quan afecten les dones i considerem naturals les quotes de corrents polítics, de sectors, de territoris, d'edats...
Mercè

Comentaris