Noves famílies

1. La petita J. (set anys) acaba de passar la varicel·la. Els seus pares treballen. ¿Amb qui s’ha quedat la J. mentre els pares eren a la feina? Doncs amb els avis. Els propis? Doncs depèn de com t’ho miris. És que la J. té tres parells d’avis. Els pares del pare, els pares de la mare i els avis de la seva germana. La –en el seu moment- dura separació dels pares de la seva germana, amb el temps, no ha comportat una divisió familiar, sinó un mena de multiplicació. I un dels millors amics de la J. és el germà de la seva germana, que té més o menys la seva edat, i a qui pot trobar sovint a casa els tercers avis.
2. L’A. (sis anys), va anar no fa gaire al casament d’unes amigues de la mare. Entre elles. I això li ha provocat una mena de desconcert. Sobretot amb el joc de les parelles. Quan la seva mare li demana que l’endreci i que guardi les cartes aparellades, l’A. aviat acaba: és que els protagonistes d’algunes cartes són gais, i per tant és una feina enutjosa i inútil buscar-los necessàriament parella de l’altre sexe.
3. La P. (50 anys) s’ha quedat sense feina. En mig de la crisi va buscant una mica angoixada. Ara té una oferta al damunt la taula. De l’exdona del seu company i per treballar amb ella, en el mateix local i el mateix horari. No sap si acceptarà o no. Però l’oferta hi és, sense ressentiments.

Facilitat i naturalitat per assimilar noves situacions. En positiu i amb estimació.