No fa gaire Locàlia es va interessar per com vivíem des de Càritas de Viladecans tot això de la crisi. Vaig pensar que benvingut reportatge, però que potser era una mica prematur. Perquè parlem molt de la crisi, però em semblava que els efectes no es notarien d’una manera immediata: el còctel d’atur, hipoteques impagades, lloguers endarrerits, deutes, penso que segurament es notarà més d’aquí uns mesos, quan les famílies ja no puguin fer de coixí, quan la cadena d’empreses “tocades” s’hagi eixamplat com una taca d’oli.
Doncs bé, ja veig que no em guanyaria pas la vida com a sibil·la, perquè m’he equivocat de mig a mig. No sé què passarà més endavant, però de moment a Càritas ho hem notat de ple.
En primer lloc, pel col·lapse dels Serveis Socials: dos mesos de llista d’espera quan demanes hora.
En segon lloc, per la realitat que ens arriba: moltes més demandes d’aliments, moltes més demandes de feina, moltes més demandes de pagament de rebuts d’aigua i de llum.
En tercer lloc, per la disminució de donatius i pel retard de les administracions a pagar les subvencions, de tal manera que si continuem amb l’increment de despesa i la manca d’ingressos ens veurem impossibilitats de donar resposta a una població que es troba en situació molt vulnerable.
Hem notat el retorn de molta gent. En els darrers anys, les persones que ateníem eren bàsicament situacions molt cronificades –algunes famílies a la frontera de la marginació, jubilats amb pensions sota mínims-, persones estrangeres recent arribades i encara no situades. La gent que no tenia impediments legals per treballar, anava fent, potser en precari, però amb força autonomia. Avui tornen, perquè han perdut la feina. Tornem a atendre famílies treballadores amb pocs recursos.
De les persones demandants de feina, nosaltres ateníem les que no poden anar enlloc més perquè sense papers no poden obtenir un contracte de treball. Ara ve molta gent amb permís de residència i de treball que acaba de perdre la feina. L’increment és notable. I el que nosaltres els podem oferir no és gens adequat, perquè no és bo que, qui té alternatives legals, incrementi el gruix de l’economia submergida.
En un mes i mig hem gastat tant en subministraments com en els set mesos anteriors. ¿Per quan les famílies tindran garantit un subministrament mínim d’aigua i de llum? Aquesta hauria de ser una mesura a adoptar si es vol garantir els drets dels infants i de les persones amb dependència.
Amb aquest panorama, necessitem efectius: més diners i més persones voluntàries. Més diners per fer front, des de la solidaritat, a les necessitats socials que van sorgint. Molta gent està afectada per la crisi, però encara som molts més els qui comptem amb feina fixa i habitatge segur. Faríem bé de tenir present la gent que no arriba a fi de mes, amb un donatiu o fent-vos socis de Càritas amb la quota que vosaltres mateixos considereu oportuna.Hem de ser tan exigents com calgui amb les administracions públiques, però això no treu que nosaltres no puguem col·laborar-hi d’alguna manera. Si hi esteu interessats, podeu escriure a caritas@viladecans.net o bé fer algun ingrés al compte 2100 0280 16 0200126714 de Càritas de Viladecans. Tot ajut serà benvingut.
Mercè
Comentaris