dimarts, 4 de novembre de 2008

5 idees contra la crisi


1. Defensem els drets socials. Necessitem pressupostos socials.
La crisi no pot servir d'excusa per retallar les prestacions socials. Cal impulsar mesures per a la inserció laboral, la formació i la creació de nova ocupació. La solució a la crisi no ha de ser menys salaris, menys estabilitat a la feina i abaratir el cost dels acomiadaments.
2. Diners no només per als bancs, sinó també per a les persones.
Cal garantir no només l'estabilitat del sistema, sinó l'accés al crèdit i la seguretat dels dipòsits dels ciutadans, però aquests ajuts no poden anar a fons perdut. S'han aprovat mesures per valor de 50.000 milions d'euros destinats als bancs i només 1,200 milions d'euros a la llei de dependència.
3. Davant la crisi energètica, modernització ecològica.
Un dels origens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Cal lluitar contra el canvi climàtic, apostar per l'energia renovable, pel transport sostenible i per la sobirania alimentària.
4. No als acomiadaments massius i indiscriminats.
Les administracions no han d'acceptar aquells acomiadaments que les empreses multinacionals plantegin de manera injustificada per reduir la plantilla, especialment en empreses altament competitives, tant a nivell productiu com de qualitat, i amb importants índexs de beneficis.
5. Controlar l'economia i el mercat
Cal una refundació de les institucions internacionals que han actuat com agents del capitalisme: el Banc Mundial, el Fons Monetari Interncional i l'Organització Mundial del Comerç que han estat responsables de polítiques de reducció de la despesa pública, privatitzacions, reducció dels impostos i liberalització dels moviments de capital en molts països del nord i especialment del sud. Cal la impleentació de la Taxa Tobin.


1 comentari:

Anònim ha dit...

L'OBJECTIU DE GERMINANS

http://mossenagusti.blogspot.com/

Benvolguts germans,

¿Què volen aquesta gent?. ¿No us ho heu preguntat?

Una lectura, certament vomitiva en algunes ocasions, ens pot donar pistes molt clares. Tots els escrits anònims d’aquest grup de brètols insisteixen en una mateixa línia argumental: des de l’arribada del nostre Sr. Cardenal la nostra arxidiòcesi ha entrat en una deriva perillosa, allunyada de la doctrina de l’Església. El seu equip de confiança és considerat “liberal” –Déu meu!-, inexpert, poc preparat, sectari. El Cardenal Martinez Sistax és considerat com una persona arribista, sense consistència, temorosa, obsessionat per la seva imatge, sense autoritat i rodejat de sacerdots i teòlegs allunyats de la doctrina oficial de l’Església (doctrina que ells si saben interpretar i quan ho fan demostren la seva nul·la preparació teològica). El Seminari de Barcelona i la Facultat de Teologia es troben en el centre de les seves crítiques. Així mateix la Unió, i alguns sacerdots de la nostra diòcesi reconeguts per tots nosaltres com persones de gran valor, i estimades per tothom.

Així mateix els seus escrits demostren una nostàlgia, en molts sentits patètica, de la funesta etapa del Cardenal Carles. Sí, tots ells demostren un afecte i una vinculació personal –i fins i tot sentimental- amb el Cardenal Carles. Probablement alguns varen assumir responsabilitats durant aquella època i no suporten els canvis del Sr. Cardenal de fa uns anys. Per a Germinans, el Cardenal Carles és “l’heroi”, la persona que va intentar posar “ordre” a Barcelona. Per a Germinans, també, l’altra “heroi” és l’actual Bisbe d’Egara, Monsenyor Saiz Meneses. Permanentment estan contraposant el “bon govern” i el Seminari egarenc amb el “pèssim govern” i el Seminari de Barcelona. L’altra bisbe de referència de Germinat és, no podria ser menys, el “justet” bisbe de Vic.

Jo m’he preguntat moltes vegades que si tanta admiració tenen per en Sainz Menéses perquè no s’han desplaçat a Terrassa. Estarien al costat d’un bisbe de “la recta doctrina”, “intel·ligent”, “brillant”....¿Perquè no ho fan?.

¿I si aquest “grupet” de brètols estiguessin conspirant per portar Saiz Meneses a Barcelona amb el seu possible “plàcet”?. No ho veieu amics sacerdots de Barcelona. Aquesta és una jugada a cinc anys vista. És el grupet de devots del Cardenal Carles i de l’integrisme catòlic que s’han unit per desballestar i desestabilitzar l’arxidiòcesi de Barcelona, amb moltes males maneres, per promoure el d’Egara com a futur substitut del Cardenal Martinez.

Jo crec que aquest és l’objectiu d’aquest grupet d’impresentables, de malalts. Que tenen, però contactes importants via el Cardenal Carles i el Saiz Meneses. Sí contactes importants. Contactes amb el Cardenal Rouco.

Fixeu-vos bé. Existeix un Diari Digital especialitzat en informació religiosa que s’anomena “Religión en Libertad”, que pertany al grup “Libertad Digital”, propietat de Federico Jiménez Losantos. Aquest “Diari”, si podem utilitzar aquesta expressió, incorpora la web de Germinans i els articles del Cardenal Carles. Ben curiós, els articles del Cardenal Carles i la brutícia de Germinans en el mateix “Diari”, propietat de Federico Jiménez Losantos, amic conegut i protegit del Cardenal Rouco.

D’altra banda, el Cigueña, el Bloc del Integrisme Nacional-Católico Español, és un íntim del Cardenal Rouco, i ja sabeu, els que llegim aquest Bloc, com dia sí i dia també es dedica a insultar al nostre Cardenal Martinez.

Bé, amics, tot això ens ho diem quan ens trobem, però ningú ho escriu. Jo he decidit fer-ho.

He vist que al Bloc Contragerminansgerminabit.blogspot.com anuncien un dossier per a dintre de unes setmanes. Veurem quina informació ens aportaran.

Jo estic amb ells. Hem d’acabar amb Germinans! I, sobretot, evitar que l’hereu del Cardenal Carles algun dia pugui ser Arquebisbe de Barcelona. ¿No ho veieu?

Mossèn Tomàs Agustí i Balmes