I amb final incert, la de la llei de la dependència. Avui estic en hores baixes, desmoralitzada. Els que heu anat llegint aquest blog ja haurem vist que a casa en teníem tres, de persones amb dependència, una de les quals va morir fa més d'un any. D'aquesta, encara no hem cobrat els diners que ens van dir que hi tenia dret.
1. L'altre és en Pepito. Vam demanar la seva valoració al mes de març. Ara està millor, però en aquell moment no es podia ni asseure sol, estava totalment enllitat, només menjava coses triturades i no tenia cap mena d'autonomia. Amb 84 anys més aviat és agradablement estrany que hagi remuntat tant. Teòricament la sol·licitud de s'ha de resoldre en tres mesos. Avui encara no han vingut. Ahir em vaig assabentar per casualitat del motiu: han perdut l'informe mèdic. Millor dit, diuen que no l'hem presentat, cosa força difícil per altra banda atès que quan entres la sol·licitud, revisen que hi hagi tota la documentació i, si no, no te l'admeten. Davant la manca d'un document necessari ni els ha passat pel cap reclamar-lo. Ja és pega, perquè va ser tota una aventura aconseguir aquest informe. La metgessa la primera vegada el va omplir malament i ens va reclamar a nosaltres nou imprès (a l'ambulatori no en tenen ni en poden aconseguir?) i nova visita, tot i que el pacient és conegut i molt de fa anys. La metgessa és molt bona tècnicament però està desbordada i no sempre és tan amable com ens agradaria. Ja tremolo pel què dirà quan li tornem a demanar.
2. I el tercer és en Jordi. Avui vénen a valorar-lo, també fora de termini. Ja veurem. De fet, molts dels seus companys de taller ocupacional ja estan valorats. Nosaltres no ho vam demanar seguint les recomanacions de la Generalitat, que va donar preferència a la gent més greu. Després, en vista que ells mateixos s'han saltat els seus criteris a l'hora de fer les valoracions, l'hem demanada. No sabem gens per què servirà, però més val fer-ho.
3. Ahir sentia les desencoratjadores notícies sobre la manca de diners per fer operativa la llei de dependència. Deien que les persones que ja ho tenen reconegut, rai, però de les altres no se sap si podran beneficiar-se d'algun recurs.
Em sento dolguda i enganyada, com molta altra gent. I em molesta profundament que un govern que es diu d'esquerres tregui diners d'on sigui per atendre el mal funcionament d'uns bancs que estan lluny de socialitzar els seus beneficis, i oblidi i arraconi la gent que està en pitjors condicions.
Mercè
1. L'altre és en Pepito. Vam demanar la seva valoració al mes de març. Ara està millor, però en aquell moment no es podia ni asseure sol, estava totalment enllitat, només menjava coses triturades i no tenia cap mena d'autonomia. Amb 84 anys més aviat és agradablement estrany que hagi remuntat tant. Teòricament la sol·licitud de s'ha de resoldre en tres mesos. Avui encara no han vingut. Ahir em vaig assabentar per casualitat del motiu: han perdut l'informe mèdic. Millor dit, diuen que no l'hem presentat, cosa força difícil per altra banda atès que quan entres la sol·licitud, revisen que hi hagi tota la documentació i, si no, no te l'admeten. Davant la manca d'un document necessari ni els ha passat pel cap reclamar-lo. Ja és pega, perquè va ser tota una aventura aconseguir aquest informe. La metgessa la primera vegada el va omplir malament i ens va reclamar a nosaltres nou imprès (a l'ambulatori no en tenen ni en poden aconseguir?) i nova visita, tot i que el pacient és conegut i molt de fa anys. La metgessa és molt bona tècnicament però està desbordada i no sempre és tan amable com ens agradaria. Ja tremolo pel què dirà quan li tornem a demanar.
2. I el tercer és en Jordi. Avui vénen a valorar-lo, també fora de termini. Ja veurem. De fet, molts dels seus companys de taller ocupacional ja estan valorats. Nosaltres no ho vam demanar seguint les recomanacions de la Generalitat, que va donar preferència a la gent més greu. Després, en vista que ells mateixos s'han saltat els seus criteris a l'hora de fer les valoracions, l'hem demanada. No sabem gens per què servirà, però més val fer-ho.
3. Ahir sentia les desencoratjadores notícies sobre la manca de diners per fer operativa la llei de dependència. Deien que les persones que ja ho tenen reconegut, rai, però de les altres no se sap si podran beneficiar-se d'algun recurs.
Em sento dolguda i enganyada, com molta altra gent. I em molesta profundament que un govern que es diu d'esquerres tregui diners d'on sigui per atendre el mal funcionament d'uns bancs que estan lluny de socialitzar els seus beneficis, i oblidi i arraconi la gent que està en pitjors condicions.
Mercè
Comentaris
Tinc la impressió que es van marcar un farol i ara no saben com sortir-se'n.
Ànims!