El cardenal Martínez Sistach no ha volgut fer una homilia genèrica, “de bisbe auxiliar difunt”, sinó que ha sabut parlar d’aquell que estàvem acomiadant: un bisbe que des de sempre havia estat un home proper, que havia viscut a fons en el món obrer dels temps durs de la dictadura, que havia cregut en la cultura i havia creat estructures que la promoguessin, que no tenia aspiracions de poder, que entenia en quin món vivim... Val a dir, tanmateix, que m’hauria agradat sentir en llavis del cardenal expressions com ara “lluita per la democràcia” i altres de semblants, però potser això ja era demanar massa. En tot cas, Déu n’hi do.L’homilia va donar el to, i el conjunt de la litúrgia, malgrat ser catedralícia, no va enfarfegar, sinó que va permetre que la gentada que érem allà, capellans i laics, bisbes i autoritats civils, poguéssim agrair a en Joan Carrera tota la seva trajectòria, defectes inclosos, que també en tenia, afortunadament. Ha estat una missa per viure-la amb pau i comunió. O sigui que n’he sortit content.
Al final, hem cantat el Virolai, i m’he emocionat. Em temia que, per raons d’estrictesa litúrgica, no el cantéssim (no és previst un cant així, en la correcta litúrgia exequial!). Però potser el bisbe Carrera se’ns hauria aixecat de la caixa a reivindicar-lo. Ell que, en el seu escut episcopal, i contra totes les convencions pròpies d’aquesta mena de signes eclesiàstics tan pintorescos (l’escut episcopal és una resta dels escuts dels bisbes-prínceps medievals!), no se li va ocórrer altra cosa que posar-hi una imatge de la Mare de Déu de Montserrat... Llàstima, però, que el cant semblava col.locat a última hora, com d’esquitllentes i sense tenir gaire clar quan i com calia fer-lo... Avui, tocava cantar-lo llarg, amb estrofes, que el públic que érem allà segur que se les sabia totes. I no ha estat així. Ja dic, una llàstima.
I encara vull destacar una altra cosa. I és la reivindicació que ha fet el cardenal del paper del rector del seminari, Josep Maria Turull, com a persona encarregada de vetllar pel bisbe Carrera a l’hospital durant aquests quinze dies de malaltia. El cardenal l’ha volgut citar pel nom, precisament en aquests temps en què tan bescantat és per l’extrema dreta eclesiàstica. Molt bé, sí senyor.
(Josep Lligadas)
Comentaris