Doncs jo no vull ser nacionalista...

He rebut el "Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV", que un grup de companys i companyes han presentat de cara a la propera assemblea nacional. Me l'he llegit, i he de dir que me'n sento molt lluny. No m'agrada. Jo no vull ser nacionalista. I per tant, no em sap gens de greu si ICV "no ha estat ni és comptat a l'arc polític del nacionalisme català". I em sentiria molt incòmode dins ICV si es produís, com demanen els signants del manifest, "un canvi ostensible de la política i de la imatge nacionals d'Iniciativa" en la línia que ells propugnen.
Jo no crec que hàgim de tenir la nació com una prioritat juntament amb la de ser d'esquerres i ser ecologistes. Perquè nacionalista, si no m'equivoco, vol dir això: tenir la nació com una prioritat. I jo no la hi vull tenir. Jo defensaré la meva cultura nacional, i la meva llengua, i els meus sentiments de pertinença, i lluitaré per un finançament just, i per un poder polític arrelat al territori i proper a la gent. Però tot això ho faré perquè sóc d'esquerres, i perquè ser d'esquerres inclou posar tots els mitjans possibles perquè el desenvolupament de les persones i dels col·lectius sigui al màxim de potent, de ric, de realitzador.
Aquestes possibilitats de desenvolupament les vull, naturalment, per a la meva nació, que és Catalunya. Però les vull com a formant part d'un projecte de món on totes les possibilitats personals, culturals, socials, col·lectives en el nivell que sigui, es puguin desenvolupar. I en canvi, dir-me nacionalista voldria dir que em dedico de manera especial i prioritària a Catalunya, independentment de la resta. I no. Dedicar-me a Catalunya només té sentit dins aquest projecte internacionalista (i vull dir aquesta paraula, que ara sembla gairebé estigmatitzada) que mira cap a tohom. Per tant, no m'agradaria gens que el meu partit digués que Catalunya és una prioritat diferent i paral·lela a la prioritat d'un projecte de món verd i d'esquerres. (Josep Lligadas)