Moltes Mercès

M'agrada celebrar el dia del sant. Encara que estigui empiocada i al llit, com és el cas enguany.
En això de celebrar els sants sí que es nota el pas del temps... Quan era petita se celebraven sobretot el sants, més que no pas els aniversaris, encara que tots plegats no fóssim gaire conscients del tema religiós que implicava. O potser n'érem conscients però ho trobàvem natural. De fet no n'és tant de natural. Ara estic segura que molta gent agrairia poder canviar-se el nom i deixar el seu sant aparcat, sobretot els partidaris de la laïcitat total. Però ho tenen difícil, pobres.

A mi m'agradava coincidir amb la Festa Major de la ciutat. Feia festa a la feina, i el sant era més notori que d'altres i per això suposo que molta gent em felicitava, gent propera i gent que no ho era tant, perquè el "sant", al contrari del que passa amb els aniversaris, és públic. M'agradava també el fet que fos una festa col·lectiva, de totes les Mercès.

I m'agrada la feina dels mercedaris, la seva proximitat a les persones preses, per causes justes o injustes.

Avui dia se celebren sobretot els aniversaris. És cert que és una festa més personal, però no té el caire popular dels "sants". De fet, ara aquest tipus de celebració no s'acompanya ja d'evocacions religioses, però sovint ve acompanyada d'horòscops i prediccions. De fet entre la fe en els sants i la fe en l'astrologia, em sembla que m'estimo més els sants...

De fet, cada cop valoro més celebrar alguna cosa i tant me fa que siguin sants o aniversaris...
Mercè

Comentaris

Sergi d'Assís ha dit…
Felicitats, ni que sigui amb retard! I que milloris!
eeeeiiiiiiiiii..... encara hi sóc a temps?
Felicitats!!!
Mercè Solé ha dit…
Gràcies a tots dos! Ja estic mig recuperada. Avui me'n vaig a les benetes de Montserrat a veure si em poso en forma també en altres aspectes!