El bus

Em sap molt de greu això de l'accident del Carmel. Perquè és un barri on ja els han tocat diverses "grosses". Per la gent morta i la ferida (una nena i la seva mare, veïnes de Viladecans, per cert), i molt, pel conductor de l'autobús, un home que feia bé la seva feina i que era a punt de jubilar-se. Fa uns quants anys em va impressionar una altra notícia semblant: una conductora de bus es va empotrar contra l'aparador d'una botiga i es va endur algú per davant a Sant Cugat. Una furgoneta mal aparcada va fer fer a la conductora una maniobra arriscada amb conseqüències fatals. Sembla que ara també n'hi ha dues, de furgonetes implicades.
Veient els carrers del centre de Viladecans, estrets i sempre amb cotxes mal aparcats, penso sovint que conduir un autobús urbà és una feina ben ingrata. Si trobes un cotxe mal aparcat -i n'hi ha molts!- i t'atures reps la pressió dels passatgers i probablement els insults de la resta de conductors. Si t'arrisques a fer alguna maniobra estranya, la responsabilitat del que pugui passar serà teva i només teva.
A casa sovint no podem entrar-hi el cotxe, perquè el gual està ocupat. Com que l'aparcament no és al nostre costat sinó al de davant, tampoc no cridem la grua. Perquè és cert que un bon conductor l'entra sense gaire problemes. Però jo no sóc bona fent maniobres i m'estimo més deixar-lo fora (ocupant innecessàriament una altra plaça d'aparcament o, de vegades, pagant) que arriscar-me a redecorar el meu cotxe i el mal aparcat. Penso quanta gent opina que quan ell fa una infracció els altres estan obligats a ser conductors de primera, o a no posar-se mai nerviosos o a no fer coses semblants...

Mercè

Comentaris