Primera reflexió. Nosaltres som un partit que està pels drets dels treballadors, per una societat igualitària, per una distribució de la riquesa que permeti viure dignament a tothom, aquí i al Tercer Món, perquè tots els serveis arribin a tothom i en bones condicions, per un desenvolupament sostenible, per la protecció del medi ambient, per un estat federal... Nosaltres som un partit que està per tot això, i per tot d’altres coses en la mateixa línia, però que ho diem poquíssim. I aquí ens hi va la vida: hem d’espavilar-nos per dir aquests objectius nostres, o passarem a ser, realment, allò de què tant ens acusen: una “marca blanca” del PSC.
Estem al govern, i governem en general amb força bon encert. Fem avançar valors democràtics i progessistes, i mirem d’explicar-ho, i això està bé. Però ens cal donar imatge de lideratge transformador, i això no ho aconseguim. Fins i tot sembla que ni ho intentem. Cal pensar, i amb urgència, com cal fer-ho i qui ha de fer-ho. És la nostra gran assignatura pendent.
Segona reflexió. Crec que hauríem de reflexionar també sobre la nostra organització interna. Les agrupacions dels diversos llocs van treballant, més bé o més malament, segons les seves possibilitats i capacitats. Però fa la sensació que per part dels responsables del partit tant a nivell nacional com a nivell comarcal, no hi ha prou interès per vetllar aquest funcionament. Almenys això és el que jo he experimentat en algunes situacions que m’ha tocat viure. Suposo que en els llocs més determinants això no deu ser així, però en molts d’altres, que no semblen tan rellevants, sí que passa: hi ha com una desídia, un deixar que funcionin simplement les inèrcies, que no em sembla gens bo, i que malbarata moltes possibilitats.
No pretenc, és clar, que des de la direcció s’exerceixi un control d’aquests que ofeguen, però sí que, simplement, s’estigui al cas del que passa als diversos llocs. Perquè el fet és que, pel que jo he viscut, no s’hi està prou. (Josep Lligadas)
Estem al govern, i governem en general amb força bon encert. Fem avançar valors democràtics i progessistes, i mirem d’explicar-ho, i això està bé. Però ens cal donar imatge de lideratge transformador, i això no ho aconseguim. Fins i tot sembla que ni ho intentem. Cal pensar, i amb urgència, com cal fer-ho i qui ha de fer-ho. És la nostra gran assignatura pendent.
Segona reflexió. Crec que hauríem de reflexionar també sobre la nostra organització interna. Les agrupacions dels diversos llocs van treballant, més bé o més malament, segons les seves possibilitats i capacitats. Però fa la sensació que per part dels responsables del partit tant a nivell nacional com a nivell comarcal, no hi ha prou interès per vetllar aquest funcionament. Almenys això és el que jo he experimentat en algunes situacions que m’ha tocat viure. Suposo que en els llocs més determinants això no deu ser així, però en molts d’altres, que no semblen tan rellevants, sí que passa: hi ha com una desídia, un deixar que funcionin simplement les inèrcies, que no em sembla gens bo, i que malbarata moltes possibilitats.
No pretenc, és clar, que des de la direcció s’exerceixi un control d’aquests que ofeguen, però sí que, simplement, s’estigui al cas del que passa als diversos llocs. Perquè el fet és que, pel que jo he viscut, no s’hi està prou. (Josep Lligadas)
Comentaris