Preguntes a qui ofens retenint el que és teu. Però digues: quines coses són teves? Les vas agafar d'algun lloc, o vas venir a la vida amb elles? És com si algú, havent ocupat primer que ninú un seient en un teatre, en fes fora tots aquells altres que hi volguessin accedir, convertint en propi allò que està previst com a bé comú. Doncs així són els rics: per haver atresorat primer allò que és comú, se n'apropien després amb aquest títol d'"ocupació primera". Però si cadascú prengués únicament allò que necessita i deixés la resta, supèrflua, per als altres, ningú no seria ric, però ningú no seria pobre, tampoc.
Sant Basili, Homilia sobre el ric insensat, n. 7; PG 31, 276.
Citat, junt amb d'altres textos semblants, a Cap a una visió cristiana de la propietat. Demetrio Velasco. Quaderns Cristianisme i Justícia 156.
Comentaris
L`ecònom del Bisbat de Valladolid feia inversions en borsa en valors de dubtosa moralitat. De fet, invertia quantitats importants en paradisos fiscals, i tot amb l'excusa d'obtenir "recursos" per dur a terme en "millors condicions" el missatge evangèlic. Tot plegat fa fàstic. Resulta que el Botín i la Duquesa de Alba són de missa diària, el Jiménezlosantos és el locutor portaveu de l'emissora dels bisbes, i que l'Estat més ric del món (en relació patrimoni/tamany/habitants) és El Vaticà.
Quins pebrots !!
Mercè