Aficionats?


Ahir vaig assistir a un acte del Grup Tres Torres de Viladecans, una associació que treballa per al reconeixement i conservació del patrimoni històric de la ciutat. De fet, el Grup va néixer fa quatre o cinc anys, preocupat per l’actitud negligent de l’Ajuntament respecte a la conservació d’edificis que formen part de la identitat de Viladecans. I no només dels edificis, sinó de la cultura popular, en general. De fet és curiós, perquè el departament de Patrimoni de la ciutat funciona, i molt bé, perquè té uns molt bons tècnics, però la valoració que en sol fer l’autoritat política competent (competent?) és més aviat fluixeta. I els projectes sense suport i pressupost polític no solen funcionar. I, en el cas de la cultura, sense participació ciutadana i difusió, tampoc.

Viladecans compta amb tres edificis de relleu, tres torres: la Torre Modolell, d’estètica modernista, on hi ha actualment la seu principal de l’Ajuntament, la Torre del Baró i la Torre Roja, totes dues d’origen medieval. També hi ha una ermita mil·lenària, dedicada a la Mare de Déu de Sales i que pateix una restauració que, quant a rapidesa, no té res a envejar a la construcció de la Sagrada Família.

L’acte d’ahir va consistir, en primer lloc, en recordar que l’any 2011 es complirà el primer mil·lenari de la inscripció més antiga que es conserva amb el nom de Viladecans i en explicar bé l’origen i les diverses reformes que ha sofert la Torre Modolell. Tot plegat molt interessant. Però el que em va cridar més l’atenció, és que els dos temes van ser exposats per dos membres del Grup Tres Torres, la Vicky i en Jaume, sense gaire títols universitaris però amb un gran rigor i inquietud de recerca, que s’ho van preparar a consciència i que en van fer una molt clara exposició. Sense cobrar ni un duro, més aviat al contrari. D’algun em consta que hi va posant diners de la seva butxaca per a comprar materials i desplaçar-se on calgui.

L’esforç que ells fan d’aprenentatge i de divulgació em contrasta amb cert savi amb molt de nom que no fa gaire va ser a Barcelona, on va presentar, sense preparar-se-la, una ponència que ja havia fet en d’altres llocs i que feia temps que rondava per Internet I que va cobrar degudament com a nova. Aquests savis que de vegades pensen que com més paraules tècniques facin servir, millor, per demostrar al món com és de difícil el que ells fan. Aquests mèrits universitaris que es fan servir com a garantia de qualitat i que sovint semblen més aviat garantia de pedanteria.

En fi. Molt bona feina la del Grup Tres Torres.
Mercè Solé

Comentaris