Ahir feia grans lloances del Camí de les Filipines. Un parell de passejades, però, obliguen a fer-hi algunes crítiques, o millor dit, a proposar algunes millores. D’entrada, val a dir que t’hi jugues la vida, per arribar a l’inici del camí. Has de creuar l’autopista, fer uns dos quilòmetres per la carretera de la Vila, transitadíssima i sense voreres per acabar en una rotonda sense cap pas zebra on solemnement comença el camí. L’alternativa és anar-hi en cotxe… Però té sentit agafar el cotxe per anar a caminar?
O sigui, el camí no té cap. I de fet, si només n’ha fet un tram, l’Ajuntament faria bé de dir-ho, i no d’anunciar un camí fet a mitges com si estigués acabat.
El camí tampoc no té peus. De fet el camí és un lloc certament molt agradable. Quan arribes al final, a la Platja de la Pineda, et trobes una zona sense arreglar, bruta i estreta, que dóna al mar, a una platja que està força bé, però l’entrada t’espatlla el bon regust que et deixa el camí en si mateix.
El camí està molt bé. Hi passa gent que camina o que va amb bici. Té bancs de disseny (sense respatller, per variar) que costen d’identificar com a tals (potser no ho són….), amb poca ombra. Hi trobo a faltar cartells explicant les zones per on passes o la història de l’indret, que no hi farien cap nosa. També hi falten parades d’autobús, del bus que a l’estiu va de la ciutat a les platges de la Pineda i de la Murtra. Fa la sensació que han pensat el camí com una zona molt esportiva que fa la gent que forçosament vol arribar a mar, quan de fet, a algunes persones senzillament ens agrada passejar una estona sense cap necessitat d’arribar enlloc. Fer mig camí i tornar a casa en bus no està contemplat.
Mercè Solé
Comentaris