Un camí sense cap ni peus




Ahir feia grans lloances del Camí de les Filipines. Un parell de passejades, però, obliguen a fer-hi algunes crítiques, o millor dit, a proposar algunes millores. D’entrada, val a dir que t’hi jugues la vida, per arribar a l’inici del camí. Has de creuar l’autopista, fer uns dos quilòmetres per la carretera de la Vila, transitadíssima i sense voreres per acabar en una rotonda sense cap pas zebra on solemnement comença el camí. L’alternativa és anar-hi en cotxe… Però té sentit agafar el cotxe per anar a caminar?

O sigui, el camí no té cap. I de fet, si només n’ha fet un tram, l’Ajuntament faria bé de dir-ho, i no d’anunciar un camí fet a mitges com si estigués acabat.

El camí tampoc no té peus. De fet el camí és un lloc certament molt agradable. Quan arribes al final, a la Platja de la Pineda, et trobes una zona sense arreglar, bruta i estreta, que dóna al mar, a una platja que està força bé, però l’entrada t’espatlla el bon regust que et deixa el camí en si mateix.

El camí està molt bé. Hi passa gent que camina o que va amb bici. Té bancs de disseny (sense respatller, per variar) que costen d’identificar com a tals (potser no ho són….), amb poca ombra. Hi trobo a faltar cartells explicant les zones per on passes o la història de l’indret, que no hi farien cap nosa. També hi falten parades d’autobús, del bus que a l’estiu va de la ciutat a les platges de la Pineda i de la Murtra. Fa la sensació que han pensat el camí com una zona molt esportiva que fa la gent que forçosament vol arribar a mar, quan de fet, a algunes persones senzillament ens agrada passejar una estona sense cap necessitat d’arribar enlloc. Fer mig camí i tornar a casa en bus no està contemplat.

L’altra cosa és que a la rotonda tocant a mar, a més de parada del bús, hi ha parades de sexe. Sempre et pots guanyar un sobresou. Quan ja estava a punt d’anar a avisar a aquelles noies tan poc vestides que la parada del bus no era allà on s’esperaven, sinó allà on era jo, vaig veure que no eren elles les qui estaven equivocades. En fi.
Mercè Solé

Comentaris