Em sembla que feia anys que no gaudia d'unes vacances tan relaxades. I també que no tornava a la feina "sense plorar". Recordo anys enrere l'angoixa de final de vacances i dels diumenges a la tarda, la dificultat dels primers dies per desconnectar de la feina (hi somniava una vegada i una altra) i els malsons just abans de la tornada. Amb aquest panorama, les vacances es reduïen a la meitat. Jo les vivia com una mena de llibertat condicional sempre massa breu, i comptant els anys que em faltaven per a la jubilació...
Penso en la gent que conec per a qui la feina està lluny de ser agradable: feines poc valorades, o en condicions precàries, amb la incertesa de si tindran o no continuïtat; la gent que no s'entén amb el seu cap o amb l'equip on ha anat a parar, o la gent que se sent desbordada en certs moments perquè fa feines particularment difícils, sobretot en els camps educatiu, social, sanitari... La gent que ha de fer feines arriscades o que no li agraden; que es veu obligada a fer coses amb què no està d'acord. La gent que hi pateix, vaja, que és molta. I que de vegades ho té difícil per canviar.
A tots ells i elles, una abraçada.
Mercè
Penso en la gent que conec per a qui la feina està lluny de ser agradable: feines poc valorades, o en condicions precàries, amb la incertesa de si tindran o no continuïtat; la gent que no s'entén amb el seu cap o amb l'equip on ha anat a parar, o la gent que se sent desbordada en certs moments perquè fa feines particularment difícils, sobretot en els camps educatiu, social, sanitari... La gent que ha de fer feines arriscades o que no li agraden; que es veu obligada a fer coses amb què no està d'acord. La gent que hi pateix, vaja, que és molta. I que de vegades ho té difícil per canviar.
A tots ells i elles, una abraçada.
Mercè
Comentaris