Ignorància selectiva

Tots els meus respectes pel poble tibetà. I tot el convenciment que a la Xina viuen una dictadura que no respecta els drets humans. Veure Occident denunciant l’opressió del Tibet… com si fos l’única que es pateix a la Xina, un país del qual en general coneixem tan poc, em fa la sensació que ens movem molt superficialment. Segur que a la Xina hi ha moltes desigualtats, moltes minories matxacades, molts disbarats. Jo me n’alegro pels tibetans, els quals, per cert, sembla que abans de la invasió tenien un règim ben poc democràtic, però em sembla que faríem bé d’interessar-nos també per altres realitats.

Per cert que en els jocs de Sidney no recordo mostres de protesta al mateix nivell per la situació dels aborígens d’Austràlia, els quals certament han patit greuges importants i segurament continuen patint una significativa exclusió, que s’assembla molt més al tipus d’exclusions dels països occidentals, amb indis, gitanos o qui faci nosa.

Fa gràcia quan sents dir que el govern xinés pretén amb els Jocs mostrar i demostrar-se que són altament eficaços… com si fos l’únic govern en la història que ho desitgés . I com si això, per si sol, no fos legítim. El que no és legítim és que això serveixi per tapar altres coses. Però tampoc en això estan sols.

Fa gràcia també sentir el Bush, garant de totes les democràcies hagudes i per haver, advocant pels drets humans, i desoint tothom sobre la situació de Guantànamo. I fan gràcia també els seus escarafalls per assistir a la inauguració dels jocs –diuen que no hi havia tradició que els presidents dels EUA hi anessin- i ja hi és. Fa gràcia que el govern que no vol signar els protocols de Kyoto faci allotjar els seus esportistes lluny dels centres de contaminació. Per cert, no havien d’estar tots en igualtat de condicions?

Total, que em fa la sensació que la Xina interessa molt Occident i alhora és temuda pel seu progressiu desvetllament al capitalisme i que criticar-la per la situació al Tibet, no deixa de ser una manera de centrar tota l’atenció en una part molt petita del problema. Si la Xina fa un petit gest en aquest sentit, segurament tancarem els ulls davant la resta. Es tracta, com sempre, de nadar i de guardar la roba. Amb una gran hipocresia.