Guerres

Em fa vergonya no haver escrit res sobre la situació de Geòrgia i de Rússia. Perquè la veritat és que no sé què dir. A dirigents georgians imprudents i irresponsables, per raó que puguin tenir, s’hi afegeix la xuleria russa, “en missió de pau”, que ja es va veient que el que fa sobretot és atemorir la població, destruir per destruir infrastructures bàsiques del país, saquejar les cases i potser coses pitjors que no es veuen, entre d’altres coses perquè no hi deixen passar observadors. Jo no havia sentit mai parlar d’Ossètia fins a l’episodi de l’escola de Beslan, “salvada” amb 150 morts, la major part criatures, per l’exèrcit de Putin. I aquella era la “seva” Ossètia, la del nord! Quan Putin intervé com a salvador, fa el que fa. No vull pensar en què deu consistir la seva missió de castigador.

No fa cap gràcia veure que l’OTAN va posant armament mirant cap a Rússia en territori polonès. Jo no crec que això ajudi a la contenció, sinó que més aviat justifica el rearmament. Tampoc no m’agrada contemplar que tant russos com americans parlen dels “territoris de la seva influència” com a emperadors. I en el fons de la qüestió, quan no hi ha petroli, hi ha gas. I la dependència mundial d’aquest tipus de combustible.