En la segona assignatura es tracta d´elaborar teoria i pràctica per fer notar les relacions entre la lluita per la justícia social, la transformació de les estructures econòmiques, polítiques i culturals a favor de les classes subalternes, amb la lluita per les sobiranies nacionals, pels processos d´autogovern legítims en especial de les nacions submises i de les petites nacions, que normalment tenen un nacionalisme de defensa , més que de conquesta. Aquesta assignatura pendent demana imaginació, intel.ligència i lucidesa tant per posar raó amb un sentiment de caire emotiu com és el nacionalisme, com evitar la manipulació política i calculadora de tal sentiment.
També exigeix superar la inhibició, el menyspreu, la reducció o la supeditació al conflicte de classes, de les reivindicacions nacionals. Actituds que l´esquerra acostuma a tenir, amb les conseqüents incomprensions. A la vegada, cal des de l´esquerra, oferir un plantejament teòric i estratègic en el que ni el conflicte nacional amagui la lluita de classes (aquest perill més aviat el té la dreta), ni el conflicte de classes i el desigual repartiment dels bens i serveis tapi la dialèctica entre nacions. El "antes roja que rota" de la dreta espanyola, pot ben bé incloure la voluntat que no sigui "roja" perquè en alguns llocs si "se rompe" serà "roja", i si esdevé "roja", "se romperà".
Penso que és bo que l´esquerra es pregunti per què tendeix instintivament a afavorir el nacionalisme de gran nació, fins i tot inconscientment, o a no valorar el sentiment d´identitat nacional, el que pot amagar un "nacionalisme" de conquesta acceptat com a "normal"? quines pors amaga? Quines experiències històriques, quines tradicions la condueixen a pensar que el nacionalisme té components "sempre" o "quasi sempre" "intolerants", "fanàtiques", "viscerals, indomables", "bèl·liques", "racistes", "burgeses" ...? Cal dir que moltes tendències nacionalistes així, en algun moment s´han comportat. Però, no caldria fer tipologies de nacionalismes i distingir? No caldria veure quin ha de ser el grau d´estat de les petites nacions dins d´Europa? Finalment és convenient preguntar-se per la gestió dels sentiments des de l´anàlisis política, tenint com a punt de partida el reconeixement realista, seriós i respectuós , tot evitant la manipulació dels mateixos. Aquesta reflexió tant és pertinent envers el sentiment nacional, com envers el sentiment religiós. No serà que l´esquerra no ha incorporat encara una teoria antropològica que sàpiga combinar raó i sentiment, càlcul i anàlisi "freda" amb fets "càlids", plens d´afectivitat , adhesió i respecte al dret, a llei ...i a la tècnica amb l´experiència vital, humana de les persones... Possiblement per això el món de l´esquerra socio-política, també té dificultats per auto-comprendre´s en les seves pròpies reaccions emotives, i per entendre els forts i abundants mecanismes "primitius", impregnats d´emotivitat de molta part de les famílies i persones de la classe obrera, els interessos de la qual vol servir. Entre aquestes emotivitats hi ha l´instint de supervivència, el sentit de defensa de la família, els estereotips ètnics i nacionals, les religiositats, les supersticions, les enveges, els protagonismes, els caciquismes socials i populars, etc. que cal afrontar en qualsevol diagnòstic i programa polític que vulgui canviar les coses.
Comentaris