Ens vam reunir dilluns per veure com podíem participar en l’Entrellaça, la jornada de convivència multicultural organitzada per l’Ajuntament de Viladecans el dia catorze. Es faran activitats molt diverses: xerrades, danses, música, exposicions, i cadascú aportarà un plat preparat a casa per compartir i per tastar la cuina del veí. La veritat és que les convocants ens vam sorprendre de l’èxit. Hi havia gent del Marroc, Argentina, Veneçuela, Bolívia, Equador, Brasil, Romania, Polònia. Disposades també a anar-nos veient amb una certa regularitat per xerrar i per aprofundir sobre algunes qüestions. Algunes d’aquestes dones són aquí amb la família, però n’hi ha unes quantes que estan molt soles. D’altres que no saben què fer amb uns adolescents que de vegades porten un llarg camí itinerant, perquè aquesta no és la seva primera experiència migratòria.
No sé com anirà. D’una banda em fa il·lusió i estic contenta, perquè em sembla que hi puc connectar bé. De l’altra, estic espantada per la dedicació que tot plegat pot comportar. Tendeixo a complicar-me l’agenda més del que seria raonable, i després no hi ha qui m’aguanti, per angoixada. També és final de curs i és un moment de cansament, avui especialment ja no puc amb la meva ànima… És que fa molt de temps que penso que això s’ha de fer i com que de moment qui contacta amb les dones sóc jo a través de la borsa de treball, doncs més val posar-s’hi. De fet, quan penso en el grup, em recordo d’aquell text que diu “ni or ni plata no tinc…”. Doncs no, ni papers ni feina no en tenim, però almenys unes relacions més humanes intentarem promoure-les…
En fi, els que sou cristians, reseu perquè ens en sortim totes plegades. Mercè Solé
Per cert, la fotografia és de l'escola de dones de Càritas de Viladecans, participant en una festa de Nadal muntada, junt amb altres grups, per l'ajuntament.
Comentaris