Quan estudiava Treball Social no recordo quin professor ens va dir que les institucions tendeixen a reproduir la matèria en què treballen.M’ha vingut al cap quan he llegit aquest article d’un educador social, que fa tasques de monitor en un centre obert per a infants i adolescents amb dificultats, a Viladecans. Són menors que en molts casos no reben a casa l’atenció que necessiten, no s’acaben de trobar bé a escola i sovint no segueixen el ritme dels companys i els fa falta un acompanyament gens fàcil. Si les coses anessin com haurien d’anar, a mesura que els menors tinguessin més dificultats, els faria falta personal més preparat. Però a algunes administracions públiques passa justament el contrari. En el cas d’en Pau, l’educació d’aquests infants es deixa en mans d’una empresa subcontractada, que contracta temporalment, per deu mesos, monitors i no pas educadors. Monitors que no sempre estan preparats per fer una feina dura, que cobren poc, que s’han de buscar ells mateixos substituts si emmalalteixen i que, naturalment, així que poden canvien de feina. Amb la qual cosa els menors van veient desfilar un monitor rere l'altre i els punts de referència trontollen per tot arreu.
En d’altres situacions que conec són les persones que acaben de sortir de la facultat les que s’ocupen de treballar a centres penitenciaris o a centres tancats per a joves conflictius. Són feines que requereixen una bona formació, una certa maduresa personal i molta experiència i en canvi es confien a persones que corren el risc de cremar-se en l’intent.
Deu ser que sí. Que les institucions que tracten amb els més pobres tendeixen a reproduir la pobresa. En dos sentits: deixant d'atendre la gent amb la qualitat que necessiten i contribuint a fer precària la vida dels professionals que hi treballen. Mercè Solé
Comentaris