Només veient la foto...

Marta, el teu comentari al meu satisfet article dels cinquanta anys del CPL m’obre la gana de parlar-ne més i explicar per què m’hi sento bé, en un lloc així.

“Només veient la foto fa que em tiri enrere”. I sí, és una foto tota masculina, com és la realitat del poder eclesial en aquests moments. Avui en posem una altra de més plural, de gent que estava bé junta en aquesta celebració. I, a l’empar d’aquesta foto, explico els meus motius de satisfacció.

El primer. Que a mi m’agrada escriure i explicar les coses que per a mi són importants. I les coses de la fe en general i de les celebracions en particular, ho són. I m’agrada poder ajudar-les a viure a molta gent, de molts nivells. I si aquesta ajuda la gent la rep des de la perspectiva que jo puc transmetre, que és la d’un estil de fe obert al món, que busca la igualtat, que creu en la llibertat i la justícia, doncs segur que tots plegats hi sortim guanyant. I això és el que faig, i fem, al CPL.

El segon. Que des del CPL hem pogut crear una xarxa de treball i de bones relacions que resulta molt agradable. Cap endins, amb tota la gent que treballem aquí, que com deia al post d’ahir, tenim ganes que les coses surtin bé i que nosaltres ens hi trobem bé. I cap enfora, perquè aquest és un lloc on molta gent que busca una Església oberta (només cal veure la relació amb la gent d’ACO!) s’hi pot sentir còmode.

I el tercer. Que deu ser bona cosa que un militant d’ICV com un servidor pugui treballar pacíficament en un lloc eclesial, i que un cristià que sempre que pot manifesta que ho és pugui ser a ICV també pacíficament. A vegades, amb aquesta presència simultània, sorgeixen complicacions i algun mal de ventre. Però a mi m’agrada, això de poder tenir finestres obertes i sentir-me bé amb la bona gent de la meva parròquia i amb la bona gent d’ICV.

Tot això no treu, és clar, que tingui clar que moltes coses haurien de ser diferents. Només faltaria. Però a mi em sembla que així també hi contribueixo. Una forta abraçada! (Josep Lligadas)