Ja sé que no és políticament correcte, però goso dir que a mi Òmnium Cultural cada cop m’agrada menys. Els objectius de l’entitat són, segons expliquen en els seus papers, “la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya”. I resulta cada cop més obvi que a treballar per la llengua i la cultura no s’hi dediquen gaire, mentre que, en canvi, dediquen la major part de les seves energies a promoure una versió molt específica de la normalització de la identitat nacional, que consisteix bàsicament a fer propaganda a favor de la independència de Catalunya, a vegades de manera subtil, i a vegades sense cap subtilitat. L’últim invent, aquest acte de dimecres que ve contra el Tribunal Constitucional, al qual pressuposen que haurien d’unir-se totes les forces polítiques catalanes.A Òmnium Cultural, la llengua i la cultura sembla que només li interessin en funció de l’objectiu polític sobiranista. A la darrera Nit de Santa Llúcia, a Reus, el desembre passat, tot semblava dirigit cap aquí. A mi, que hi anava en tant que guanyador d’un premi dels considerats “menors”, el Joan Maragall, em van fer sentir com un comparsa perfectament prescindible o, més encara, com un convidat sobrer. Allà, els protagonistes eren els discursos inflamats dels dirigents d’ERC, i del mateix president d’Òmnium, Jordi Porta, que va parlar més del necessari alliberament de Catalunya que de la llengua i la cultura. I també va ser gran protagonista Joan Laporta, que per si algú no ho sabia és un important referent cultural nacional.
Jo penso que si els dirigents d’Òmnium creuen que la cosa prioritària és treballar per la independència de Catalunya, farien bé de deixar-ho clar, i dedicar-s’hi. I permetre que alguna altra gent menys sectària treballi, amb visió àmplia i unitària, per la llengua i la cultura catalanes, que prou falta ens fa. (Josep Lligadas)
Comentaris