Primer em va costar veure-les. Unes prestatgeries blanques, al mig del pas, en les dues estacions de metro per les quals passo habitualment: Zona Universitària i Catalunya.
Em va costar associar-les amb la discreta publicitat que hi havia al voltant, potser perquè sempre hi passo corrent. L’invent és per a fer intercanvi de llibres. En portes un, en prens un. De fet no devien tenir gaire èxit, perquè només un parell de vegades hi vaig veure dos o tres llibres. Jo mateixa m’anava animant a portar-ne de casa, però és que sempre em costa desfer-me’n, i com que necessito un ampli espai de meditació previ per decidir què hi podria deixar, mai no trobo el moment de fer-ho. Tinc una tendència malaltissa a aferrar-me als llibres, encara que no els llegeixi o que no m’hagin entusiasmat. De fet la idea m’agrada, com m’agrada que a la biblioteca de Viladecans hi hagi un espai dedicat a l’intercanvi lliure i gratuït.
La sorpresa va ser, tanmateix, un dia que vaig canviar l’itinerari habitual i vaig passar per l’estació de la línea vermella a l’estació d’Espanya. Hi ha un quiosc just a tocar de l’andana, on vénen totes les andròmines típiques dels quioscos. I amb una caixa plena de llibres de segona mà que vénen a preus entre 1 i 3 €. Exactament el mateix tipus de llibre que es troba a les prestatgeries de lliure accés de les estacions. No sé d’on surten aquests llibres, però realment fan molt mal efecte.
Avui he tornat a passar per les prestatgeries i s’han esfumat. És una llàstima, sempre i quan, és clar, els llibres no servissin senzillament perquè algú o altre fes negoci…
Em va costar associar-les amb la discreta publicitat que hi havia al voltant, potser perquè sempre hi passo corrent. L’invent és per a fer intercanvi de llibres. En portes un, en prens un. De fet no devien tenir gaire èxit, perquè només un parell de vegades hi vaig veure dos o tres llibres. Jo mateixa m’anava animant a portar-ne de casa, però és que sempre em costa desfer-me’n, i com que necessito un ampli espai de meditació previ per decidir què hi podria deixar, mai no trobo el moment de fer-ho. Tinc una tendència malaltissa a aferrar-me als llibres, encara que no els llegeixi o que no m’hagin entusiasmat. De fet la idea m’agrada, com m’agrada que a la biblioteca de Viladecans hi hagi un espai dedicat a l’intercanvi lliure i gratuït.
La sorpresa va ser, tanmateix, un dia que vaig canviar l’itinerari habitual i vaig passar per l’estació de la línea vermella a l’estació d’Espanya. Hi ha un quiosc just a tocar de l’andana, on vénen totes les andròmines típiques dels quioscos. I amb una caixa plena de llibres de segona mà que vénen a preus entre 1 i 3 €. Exactament el mateix tipus de llibre que es troba a les prestatgeries de lliure accés de les estacions. No sé d’on surten aquests llibres, però realment fan molt mal efecte.
Avui he tornat a passar per les prestatgeries i s’han esfumat. És una llàstima, sempre i quan, és clar, els llibres no servissin senzillament perquè algú o altre fes negoci…
Mercè Solé
Comentaris