El Periódico d’ahir explicava que el test d’ADN s’utilitza en alguns casos per concedir la reagrupació familiar. Sembla que, un cop concedits els permisos de reagrupació familiar per part de la corresponent Delegació del Govern, els consolats espanyols d’alguns indrets si sospiten que hi ha falsedat en la documentació aportada, proposen la realització de proves d’ADN per garantir que realment el parentiu al·legat existeix. De fet sembla que la prova s’ha fet a 177 ciutadans. En aquests moments es coneixen els resultats de 86 anàlisis. Només una de les proves ha donat resultat negatiu. No sé qui paga aquestes proves, si els interessats o el govern. En qualsevol cas, el procediment s’allarga innecessàriament, té un cost econòmic elevat i tot plegat sembla que fins al moment ha posat en evidència un sol cas de falsedat. Això sí, el personal dels consolats corresponents (sembla que a la Xina i a Nigèria) han quedat com a perfectes guardians de les Europes. Tant de bo utilitzessin el mateix afany de rigor en el frau a Hisenda o en la prevenció d’accidents laborals. Jo crec que això sí que ens sortiria a compte! Perquè pel que sembla els consolats concedeixen els visats de forma força arbitrària i, en alguns casos, amb procediments clarament corruptes, com és el cas, deia el diari, de l’ambaixada espanyola al Pakistan. La manca de personal, les subcontractacions i la corruptela habitual en les administracions públiques de molts països d’origen de les persones que volen instal·lar-se a casa nostra són terreny abonat per a aquestes coses. Però els qui sempre s’emporten l’etiqueta de delinqüents són els immigrants. I a qui s’apliquen mesures de control és a ells i no a qui caldria.
L’article també informa que El Defensor del Poble, CCOO, Càritas, i ICV-EuiA, entre d’altres, han denunciat aquestes actuacions consulars “injustes”. Moltes gràcies a totes elles. Mercè Solé.
Comentaris