Diagnòstics

L’Ajuntament de Viladecans és a punt de posar en marxa el PRAM (Pla de recepció i acollida municipal) , un procés de diagnòstic de la situació de la immigració a la ciutat, per tal de veure quines mesures específiques d’acolliment cal desenvolupar i com cal formar administració, entitats i ciutadans per conviure en pau. Ho faran tècnics de la Diputació i penso que és una bona notícia, perquè permetrà desencallar un tema que fa molt de temps que demana una actuació decidida.

Dit això, he de confessar que no deixa d’entristir-me aquest sistema de funcionament. En primer lloc, perquè a l’Ajuntament hi ha, em consta, bons tècnics que fa temps que fan recomanacions que no són escoltades en relació a aquest tema i bons professionals que, també pel seu compte, s’han format tant com han pogut. En segon lloc, perquè, si bé és bo contrastar els diagnòstic amb gent de fora, que pot detectar tics i mancances que des de dins es fan difícils de veure, per obvis que siguin, la font d’informació acaben sent els tècnics de la casa i els membres de les entitats. I m’hi jugo el que vulgueu, que les mesures que es proposaran a partir de la diagnosi seran les mínimes previsibles, que no necessitaran cap filigrana prèvia.

De fet, en el mandat anterior, al grup municipal vam discutir-ne força, del tema dels estudis. Ens plantejàvem, abans que es parlés de la Llei de la Dependència, de fer un bon diagnòstic de la situació de les persones grans possibles usuàries de serveis a domicili. Em sembla que es va optar per encomanar l’estudi a fora. No sé si s’ha arribat a fer o no. Però de fet no hagués costat gaire de conèixer la situació, sense gaires pretensions, a partir de les dades censals, de l’experiència dels professionals de la salut i dels Serveis Socials i de revisar els procediments habituals de recollida d’informació a les entrevistes que es fan amb els usuaris. Podria ser una bona manera de motivar la gent que hi treballa, aprofitant la seva experiència, fent-los pensar sobre la feina que fan, desenvolupant la seva creativitat i implicant-los en les innovacions. Podria ser també una bona manera de convertir les dificultats objectives de la feina de cada dia en propostes concretes de millora.

Sigui quin sigui el mètode, però, l’important són les ganes de dur a terme algun projecte real, pressupostat i eficaç.

Mercè Solé