Érem unes 220 persones, aquest matí, en la celebració dels 50 anys del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, el CPL. La meitat, més o menys, capellans. I en conjunt, una sensació de trobar-se en un ambient familiar, amable, tranquil. Cosa que, en aquests temps de crispacions diverses, sempre és molt d’agrair.
El Centre de Pastoral Litúrgica és una entitat privada, amb reconeixement eclesial, que ofereix materials per a les celebracions i per a la pregària, i que també fa incursions en temes més generals de fe, de vida cristiana, de formació, de compromís. Va començar l’any 1958, quan la missa es deia en llatí i d’esquena a la gent, amb un llibre que volia ajudar a entendre el sentit de les celebracions i dels seus diversos moments; després va liderar tot el procés de transformació litúrgica fruit del Concili Vaticà II; i des de llavors va oferint ajuts per celebrar millor, juntament amb llibres més d’estudi i aprofundiment.
El Centre de Pastoral Litúrgica és una entitat privada, amb reconeixement eclesial, que ofereix materials per a les celebracions i per a la pregària, i que també fa incursions en temes més generals de fe, de vida cristiana, de formació, de compromís. Va començar l’any 1958, quan la missa es deia en llatí i d’esquena a la gent, amb un llibre que volia ajudar a entendre el sentit de les celebracions i dels seus diversos moments; després va liderar tot el procés de transformació litúrgica fruit del Concili Vaticà II; i des de llavors va oferint ajuts per celebrar millor, juntament amb llibres més d’estudi i aprofundiment.
Però segur que el que la gent més agraeix i fa que al CPL s’hi senti com a casa, és un doble sentiment: per una banda, que l’oferta de materials està guiada, en allò que és d’ús més directe (que és la majoria de coses) amb una voluntat de proximitat a la vida, a la normalitat de la gent, i amb ganes de transmetre un estil cristià obert i atent al món; i per l’altra, que l’oferta es fa de manera molt lliure, de forma que tothom pugui fer-ne allò que més últil li resulti i més oportú li sembli.
I encara una altra cosa. I és l’estil d’ambient de treball amb què es funciona. Vull dir la gent que està a la redacció, a l’administració, a la gerència... un esforç simultani de treballar bé i d’estar-hi bé, que segur que es deu transmetre de moltes maneres, i ajuda a crear el clima de què abans parlava.
El qui va donar l’empenta bàsica per tirar endavant el CPL va ser un capellà que el 1958 tenia 30 anys i després ha estat bisbe auxiliar de Barcelona, Pere Tena. I el qui va crear l’estructura de funcionament va ser un altre capellà jove, que ara està casat, Joaquim Gomis. Aquests dos han estat els personatges claus de l’entitat. I amb ells, i fins ara, molta i molta altra gent que ha empès aquest carro, i molta i molta altra gent que hi ha confiat. Certament que em sento molt satisfet i orgullós de treballar-hi. (Josep Lligadas)
I encara una altra cosa. I és l’estil d’ambient de treball amb què es funciona. Vull dir la gent que està a la redacció, a l’administració, a la gerència... un esforç simultani de treballar bé i d’estar-hi bé, que segur que es deu transmetre de moltes maneres, i ajuda a crear el clima de què abans parlava.
El qui va donar l’empenta bàsica per tirar endavant el CPL va ser un capellà que el 1958 tenia 30 anys i després ha estat bisbe auxiliar de Barcelona, Pere Tena. I el qui va crear l’estructura de funcionament va ser un altre capellà jove, que ara està casat, Joaquim Gomis. Aquests dos han estat els personatges claus de l’entitat. I amb ells, i fins ara, molta i molta altra gent que ha empès aquest carro, i molta i molta altra gent que hi ha confiat. Certament que em sento molt satisfet i orgullós de treballar-hi. (Josep Lligadas)
Comentaris
només veient la foto fa que em tiri enrere.... on és la presència femenina?
Ai Déu Meu.... Però en part m'alegro que persones referents per mi hi estiguin treballant.
Una abraçada,
Marta D.