Redecorant el despatx


Ahir, “zafarrancho” general a la feina. Hem canviat les prestatgeries de la biblioteca, el lloc on guardem les revistes que rebem. Qui digui que “el saber no ocupa lugar” no ha fet mai aquesta feina, que ha significat, en la nostra molt modesta biblioteca, moure de lloc i amuntegar més de 700 caixes en diversos indrets on suposadament no fan nosa, desmuntar una prestatgeria, i muntar-ne una de nova.
Segurament els executius de qualsevol multinacional pagarien per fer aquesta feina en algun centre d’aquests que ara estan de moda. Les noies de la casa vam desmuntar les antigues prestatgeries. I a patades i cops de martell vam aconseguir esmicolar-les suficientment. Una feina altament terapèutica, per treure’s de sobre tota l’agressivitat.
Ahir, el “comando Ikea” format per la Salo, la Sandra, l’Helena, en Miquel, en Jose i servidora, vam passar-nos unes quantes hores muntant (i desmuntant les que havíem col·locat del revés) les immaculades noves prestatgeries. Aquí també pagarien els executius. Hem rigut molt i segur que qualsevol psicòleg diria que ens hem cohesionat com a grup. De fet aquest ambient laboral on tots fem coses que no toquen, que no tenen res a veure amb la nostra categoria laboral i professional m’agrada molt.
Ara només ens falta tornar a posar les revistes a lloc. I llegir-les. O no?
(Mercè Solé)

Comentaris