El delta (del Llobregat)

Ahir, Fira de Sant Isidre a Viladecans. La festa té l’origen en la vida pagesa i en la veneració a un sant que va tenir un dels seus primers llocs de culte en aquesta ciutat.

Els pagesos de Viladecans se senten assetjats per terra, mar i aire, de manera absolutament literal. Tractats de vegades com si fóssin una mena de reserva índia, es veuen sovint a si mateixos com una mena més d’au o de tortuga del delta, amb qui, per cert, han de competir. Una altra espècie, doncs, (no gaire) protegida del Remolar, en una zona que havia estat de les més fèrtils de Catalunya.

La Fira conserva encara l’espai pagès de les grans paneres de verdura, de les manualitats fetes amb gra, però és sobretot un gran espai per gaudir del carrer. Oportunitat de descobrir que els tomàquets no creixen per generació espontània, de xerrar amb uns i altres, de veure què fan les entitats, d’anar teixint lligams entre persones i col·lectius. De descobrir nous espais urbanístics (uns més encertats que altres). M’agrada, tot i que acabes constatant que això de la participació a la vida de les entitats és més aviat escàs, perquè tot recau sobre un grup més aviat minso de persones, que, això sí, són capaces de tirar endavant diverses entitats simultàniament. Veig que enguany l’Església evangèlica de Viladecans ha posat, amb encert, un estand amb les benaurances. És el missatge que volen anunciar, positiu i que pot arribar a tothom. De fet per aquelles contradiccions que no s’entenen gaire, l’ajuntament les considera una entitat com qualsevol altra. En canvi, les catòliques (Càritas en aquest cas) no poden tenir parada a la fira. He de confessar que no he acabat d’entendre’n la raó, ni la lògica ni l’administrativa (Mercè Solé).

Comentaris

Anònim ha dit…
Ens podem permetre i podem permetre que les terres fèrtils del planeta desapareguin sota l'asfalt, les fàbriques, els blocs de pisos, les zones d'esbarjo...? Des d'una perspectiva global, d'esquerres, ecologista..., des del sentit comú..., no ho hauríem de permetre, hauríem de proclamar ben alt que és una bestiesa... Les terres fèrtils haurien de ser declarades béns de la humanitat. Josep Pascual