Aquests dies passats de furibundes campanyes electorals i no menys furibundes notes episcopals amb tots els apassionats debats que han suscitat he pogut constatar com costa de no fer generalitzacions i de mantenir un cert equilibri, perquè tendim a veure la realitat pel broc gros: els polítics ens enganyen, són trepes i corruptes. Els bisbes porten una vida regalada que els paguem entre tots. Doncs per incordiar vull portar aquí dos exemples del contrari.La Idoia Baixench és regidora per ICV–EUiA a Viladecans. És una noia de 30 anys, llicenciada en biologia, que està alliberada a mitja jornada per dedicar-se a la seva feina en el govern de la ciutat (temes de ciutadania i cooperació). Cobra per mitja jornada, i en fa una de sencera, i més. Escolta tothom que se li adreça. És molt treballadora, disposada a aprendre i gens arrogant. Té altres responsabilitats polítiques a EUiA, com a coordinadora del Baix Llobregat, però tot plegat no l’impedeix de fer esport, de cantar a la coral i de fer vida normal. Jo no l’he vista mai trepitjar ningú per pujar ni enganyar ningú. Em consta que n’hi ha molts com ella, en el partit on sóc i en d’altres partits.
Agustí Cortés és bisbe de Sant Feliu. Un amic m'explicava que l’any passat havien anat plegats a un concert al Palau de la Música. Entrada pagada per la pròpia butxaca –no pas el regal de cap institució–, segon pis –preu modest. Tornada en cotxe compartit. Ni xofer ni aparcament pagat pel bisbat. Res semblant al protocol que gasten alguns polítics. Senzillesa de tracte i discreció.
Els polítics honestos i els bisbes senzills existeixen. De debò. Ens hem d’educar la mirada per veure’ls.
Comentaris