Parsifal

Després de llegir Les Senyoretes de Lourdes he tingut una certa curiositat per llegir més coses de Pep Coll. A la biblioteca hi he trobat Per les valls on es pon el sol. M’ha fet gràcia constatar que la novel·la recrea la història de Parsifal. De fet, el protagonista és un jove que inicia una llarga caminada travessant els Pirineus a la recerca del llegendari castell de Montsalvat on hi havia el Sant Graal. I la recerca es converteix, com en el cas de Parsifal, en una recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida, encara que la pròpia realitat sigui dolorosa.

He de dir que el mite del Parsifal m’agrada molt i sempre em resulta suggerent: aquest heroi una mica totxo i sense arrels que és induït per altres a la recerca del Graal, que no sap gaire què busca, que quan ho té a l’abast no ho reconeix i que, finalment, només ateny de nou el Graal quan dins seu s’ha desvetllat la compassió pel patiment de l’altre. I, junt amb Parsifal, aquest Rei Pescador que pateix les conseqüències de la seva irresponsabilitat -o del seu pecat, en altres termes– i que, malgrat el seu poder, necessita del més senzill dels passavolants per curar-se.
I un mite tan diferent del de Superman troba en canvi molts “remakes”, des de l’òpera de Wagner a la pel·lícula “El rei pescador”, o, més superficialment l’Indiana Jones i el Codi da Vinci, que s’esplaien en el Graal. De ser que Parsifal pot aportar encara alguna cosa al nostre desballestat món d’avui. Potser perquè ve a ser una mena de negació de l’autosuficiència. Mercè Solé