La secció de Catalunya de “El País” d’avui s’obre amb una gran foto, de mitja pàgina, en què es veu el magnífic paisatge de deu immensos blocs de pisos que ens estan fent a Viladecans, en una zona prop de l’estació i que rep el nom de Vilamarina. El titular diu: “La crisis destapa fiascos urbanísticos”. I el subtítol afegeix: “Los nuevos desarrollos son ‘barrios fantasma’ por el parón de ventas y obras”.De fet, la major part de la informació no està dedicada a la nostra joia urbanística, sinó a una promoció de Roda de Barà. Però la foto és ben representativa de l’obsessió per créixer i créixer que té el nostre ajuntament, segons sembla perquè això és el millor signe de modernitat i perquè així arribarem a ser una ciutat importantíssima, tota plena de gent. Si això comporta que la ja difícil cohesió social actual encara ho sigui més, és igual. L’important és créixer i la resta són minúcies i manies. Per exemple, que el tema dels Serveis Socials estigui ficat dins una àrea de Serveis Personals sense ningú que se’n cuidi específicament. I a Viladecans aquest és un tema que necessita una empenta forta que l’ajuntament no sembla que tingui gaire interès a donar... O que cada cop tinguem l’hospital més col.lapsat, sense personal i sense espai. Però això també és igual: com més siguem, més podrem lluir davant no sé qui.
Amb la promoció de les torres de Vilamarina, que ara són deu i és previst que siguin onze, a més de promoure un Viladecans cada cop més atapeït i més descohesionat, han aconseguit destrossar-nos el paisatge. I el paisatge és també una forma de fer que la vida sigui amable, propera, assumible col.lectivament. Doncs no. Ara tenim unes torres altres, lletges i buides, perquè els pisos no es venen: uns esquelets al mig de la plana que passaran a ser el punt de referència visible de Viladecans.
Un desastre. I el que menys entenc és que ICV de Viladecans no s’hagi desmarcat d’aquest projecte. (Josep Lligadas).
Comentaris