La feina que no es veu

Diumenge vam celebrar una festa a la parròquia de la Montserratina, a Viladecans: a la nova parròquia van començar a sonar les campanes; també era la festa major del barri i la cosa va acabar amb un magnífic àpat popular als locals parroquials. Un centenar de persones vam desafiar el colesterol a base de butifarra. Això va ser possible perquè un grup sobretot de dones va dedicar-hi moltes hores. No són tècniques en en cohesió social. Ni han cobrat un duro per fer això. Però han contribuït no sé si a "fer país", però sí a "fer barri" i fins i tot a "fer Església". Moltes gràcies a totes, i a tots.

Comentaris

eloi ha dit…
la vida parroquial dóna molt de sí i la gent no ho sap, ni s'ho pot arribar a ensumar, llàstima!. Fa gràcia constatar que hi ha coses que es repeteixen arreu: els àpats parroquials, la gent que hi posa hores calladament, etc.
Mercè Solé ha dit…
És una riquesa que tenim, certament, sobretot en els barris populars...