Festa grossa ahir, al Carmel de Mataró: professió solemne de la M. Àngels. Una església plena a vessar, moltes criatures, persones molt diverses. Costa d'explicar avui a la gent que sempre anem tan atrafegats i que sempre busquem l'eficàcia i a poder ser els resultats immediats, el sentit profund d'una vida tan aparentment inútil com la contemplativa. Però cada vegada estic més convençuda que l'aportació de la gent que s'hi dedica i que, a més, està tan connectada amb les angoixes i patiments del món, és molt important. Sobretot perquè quan et mires a tu mateixa i veus els tràfecs que portes t'adones que la teva capacitat de transformar realment la societat és molt minsa.Per als qui no la coneixeu, la M. Àngels va decidir entrar al monestir als 30 anys, més o menys, psicòloga, gegantera de caps de setmana, formada a Taizé i a la JOC-JOBAC i, més tard, a l'ACO. O sigui que sabia què es feia i on es ficava. Els amics la veiem immensament feliç. Quan, fa set anys, va entrar al monestir, els gegants la van acompanyar a la porta. Ahir els gegants no hi eren, però tothom hi tenia el seu espai. Els nens i nenes es movien amb llibertat davant de l'altar ("com en una peixera", ens va dir en Teodor Suau, que celebrava). La litúrgia era plena de sentit i molt senzilla. I les paraules finals del pare de la M. Àngels l'encoratjaven a continuar formant-se i estudiant. No fos cas que això de les dones canviés dins l'Església i ella hi pugués fer un altre paper. Tant de bo! Mercè Solé
Comentaris