Doncs mira que bé. “Si antes había 10 personas con derecho a una beca de comedor y ahora son 20, no podemos llevar la política de dársela a los últimos que han llegado”. O també: “El fenómeno de la inmigración no puede funcionar nunca con la norma del último que se empadrone”. El senyor Celestino Corbacho, fins ara alcalde de l’Hospitalet i ara ministre de Treball i Immigració, està en la millor línia de les mamografies del senyor Arias Cañete. No tan barroer, però el discurs és exactament el mateix.
Els immigrants, com tothom sap, són uns personatges que vénen aquí a treure’ns el pa de la boca: concretament, ens vénen a treure les beques de menjador, i vénen a gastar-se els diners de la sanitat per fer-se mamografies d’urgència i de franc. Aquest serà a partir d’ara, el criteri i el punt de vista que guiarà la política immigratòria del PSOE, i estarà portada per un ministre del PSC.
O potser no. Perquè, diu el diari, els dirigents del PSOE, incloent-hi el senyor Rodríguez Zapatero, estan la mar de contents amb aquest discurs perquè així podran fer la política mateixa que feien fins ara, però sense tenir el PP acusant-los constantment de concedir “papers per a tothom”. Perquè es veu que el PSOE sí que vol fer una política solidària, però per poder-la fer cal que el seu discurs sigui clarament antisolidari. O dit d’una altra manera: la condició per fer una política solidària és anar enverinant la gent i la societat perquè cada cop vegi més els immigrants com una enemics. Realment, és admirable.
Però el més admirable, per a mi, és una afirmació que potser no sembla tan impresentable com les anteriors, però que de fet ho és més, i que diu: “En este país, todos los inmigrantes que sean necesarios, pero todos con contrato de trabajo”. Perquè també, com tothom sap, els immigrants, a més de ser un perill, són una mercaderia que es ven als mercats i que es pot comprar a kilos en funció de les necessitats que cada país tingui.
Confio que al PSC hi hagi prou gent que pensi diferent del senyor Corbacho i li pugui explicar que aquesta no és manera d’anar per la vida. (Josep Lligadas)
Els immigrants, com tothom sap, són uns personatges que vénen aquí a treure’ns el pa de la boca: concretament, ens vénen a treure les beques de menjador, i vénen a gastar-se els diners de la sanitat per fer-se mamografies d’urgència i de franc. Aquest serà a partir d’ara, el criteri i el punt de vista que guiarà la política immigratòria del PSOE, i estarà portada per un ministre del PSC.
O potser no. Perquè, diu el diari, els dirigents del PSOE, incloent-hi el senyor Rodríguez Zapatero, estan la mar de contents amb aquest discurs perquè així podran fer la política mateixa que feien fins ara, però sense tenir el PP acusant-los constantment de concedir “papers per a tothom”. Perquè es veu que el PSOE sí que vol fer una política solidària, però per poder-la fer cal que el seu discurs sigui clarament antisolidari. O dit d’una altra manera: la condició per fer una política solidària és anar enverinant la gent i la societat perquè cada cop vegi més els immigrants com una enemics. Realment, és admirable.
Però el més admirable, per a mi, és una afirmació que potser no sembla tan impresentable com les anteriors, però que de fet ho és més, i que diu: “En este país, todos los inmigrantes que sean necesarios, pero todos con contrato de trabajo”. Perquè també, com tothom sap, els immigrants, a més de ser un perill, són una mercaderia que es ven als mercats i que es pot comprar a kilos en funció de les necessitats que cada país tingui.
Confio que al PSC hi hagi prou gent que pensi diferent del senyor Corbacho i li pugui explicar que aquesta no és manera d’anar per la vida. (Josep Lligadas)
Comentaris
Com sempre, no actuar en aquest fenomen, té conseqüències sobretot en la prestació dels serveis públics o en la convivència en barris populars. Només cal que ens hi passegem.
Jo penso que ja era hora que algú hi pensés. Ha de ser un alcalde català, d'una ciutat obrera, qui ho hagi de posar a l'ordre del dia. A mi sí que m'ha agradat, doncs. Però potser és que som dels 'dolents' que només ens voten quan fem por... ui.
A mi el que em molesta més és el menyspreu amb què aquests polítics parlen de les persones immigrades. És un discurs que dóna vots i segurament en donarà més. Però ja veurem amb quina societat ens trobem d'aquí trenta anys.
I sí, la immigració existeix com a fenomen. Ho pateixen moltes persones a les quals, pel que he vist, el flamant ministre no s'hi ha referit mai amb menyspreu.