Rouco

He de dir que no m’ho esperava. Que les simples ganes de guardar les formes haurien portat a reelegir Blázquez com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, seguint la tradició del doble mandat. I que les ganes de treure millors avantatges davant el govern hauria aconsellat també l’elecció d’un president “moderat”. Al capdavall, a més, el cardenal Rouco ja manava tant com volia, tot i no ser president.

Però no. L’integrisme episcopal ha optat per no deixar cap escletxa oberta. Prefereix que quedi nítid i clar el seu enfrontament amb qualsevol govern democràtic que no vulgui ajupir el cap davant els seus criteris i exigències.

Com a cristià, ahir va ser un dia molt trist. Haurem de continuar vivint la nostra vida cristiana molt al marge del que digui la jerarquia, i mirant de mantenir la fidelitat a l’Evangeli amb ganes i bon humor.

Però com a ciutadà, i ciutadà d’esquerres, el que caldrà és empènyer el govern que surti de les eleccions de diumenge a mantenir una actitud molt clara davant les pretensions d’aquesta jerarquia tan desitjodsa de manar i de dirigir la vida de la gent. Caldrà, efectivament, posar els punts sobre les is, sense més concessions.

I els cristians que estem a ICV crec que haurem de plantejar-nos ja de veure com ens podem agrupar i empènyer en aquesta línia. (Josep Lligadas)