Dones amb incomoditat

En aquest post, us poso el video de campanya de les dones d'ICV i EUiA. M'ha agradat, sobretot perquè eixampla horitzons: dones amb discapacitat, dones joves, dones esportistes, dones migrades....

Em decideixo a posar-lo en el bloc tot i que he de dir que la demanda d'un avortament lliure i gratuït com un dret de la dona sempre em crea incomoditat.
Incomoditat perquè jo crec que només pot considerar-se un tema exclusiu de la dona en la mesura en què els homes se'n desentenguin, quan de fet m'agradaria que els homes es fecin càrrec de les conseqüències dels seus actes i penso que hem d'acabar aconseguint-ho. La dura realitat, però, mostra com en una majoria de casos les conseqüències de l'avortament o de la criatura recauen exclusivament en la dona. Però penso que fem mala pedagogia.
Incomoditat perquè no deixa de tractar-se d'una vida nova, d'una tercera persona. Jo no hi entenc gens sobre quan un embrió pot considerar-se o no persona, i no goso entrar-hi. Però penso que de vegades ens espantem molt davant d'una discapacitació o d'un mal moment per acollir una nova persona. Jo m'ho miro amb confiança i amb esperança i penso que es pot lluitar perquè la vida de la gent amb disminucions de qualsevol tipus rebi el suport social que necessita i perquè tots els nens i nenes puguin disposar d'afecte, de mitjans... En aquest sentit us recomano la lectura de dos articles interessants: Baby Down, la nina amb síndrome de Down, de Paquita Montaner, publicat a la revista l'Agulla, i el de Montse Sintas publicat a Foc Nou. Però he de reconèixer que és fàcil opinar sense trobar-se en la disjuntiva i no em sento amb autoritat per jutjar ningú. De fet, la meva feina com a treballadora social m'ha situat davant d'unes quantes dones que es qüestionaven si tirar endavant l'embaràs i no ho feien precisament per raons frívoles.
Incomoditat perquè un avortament no deixa de ser una agressió a les dones, sobretot.
Incomoditat perquè quan defenses que les dones que ho vulguin puguin avortar sembla que defensis que l'avortament és l'única sortida davant un clau amb conseqüències (i perdoneu l'expressió). I a mi el que em sembla és que no s'han de penalitzar els avortaments, perquè les conseqüències serien molt pitjors, com ho són i ho han estat a les societats on no era permès de fer-ho. I també em sembla que l'actual llei és força hipòcrita i poc objectivable i a més no evita coses tan indesitjables com l'avortament als set mesos de gestació.
Jo estic contenta que hi hagi menys tabús sexuals, que les mesures per evitar embarassos no desitjats estiguin molt més esteses, que hi hagi més possibilitats per a les dones de tirar endavant amb els seus fills, que també hi hagi homes (poquíssims) que s'ho plantegin, que els nens i nenes puguin créixer amb persones que se'ls estimen, encara que siguin parelles del mateix sexe. I crec que tot això, justament, hauria de reduir recórrer a l'avortament.
I, per cert, a nivell particular afegiria un altre dret als que es posen al video i que no s'ha de treballar tant des de la política com des de les diferents confessions religioses: que ningú no utilitzi arguments religiosos per discriminar les dones dins i fora de les seves confessions.
Mercè Solé