De nit

Com deia sant Joan de la Creu, la cosa és buscar “la fonte que mana y corre / aunque es de noche”. Se m’acudia pensar novament, aquests dies centrals cristians, en la molta gent, normalta i honesta, que, de tant diverses maneres, mira de breure de la font cristiana. De fet n’hi ha molta. Gent que busca aixopluc i mira de ser bona persona, la qual cosa ja és molt important. I gent que hi posa més ànim i la fe li serveix d’empenta per a un treball més intens per al col.lectiu. Déu n’hi do, tot plegat. Jo crec que aquest conjunt forma un moviment social certament peculiar i poc classificable, però valuós.
Aquests dies són dies forts, per a aquest col.lectiu. Aquest any els celebrarem, almenys avui i demà, amb la gent de la parròquia aquí a Viladecans. Altres anys, anàvem a l’ACO. La celebració pot ser més o menys ben feta, però en tot cas és una manera de recordar on tenim aquesta font. Avui recordarem aquell gest tan sorprenent de Jesús rentant els peus a la seva gent. D’això es tracta la vida, i per això és valuosa la vida. I demà, Pilat el traurà a la porta del palau tot fet un nyap i dirà allò de “Aquí teniu l’home!”. Aquesta imatge humana tan desgraciada, totes les imatges humanes així de desgraciades, són les que cal tenir sempre a la vista. És l’única manera que, de nit, la font brolli i corri. (Josep Lligadas)