No fa gaire, amb uns quants amics, hem muntat una associació cultural que es diu Viladecans, punt de trobada. Com que tenim ganes de poder participar de la vida ciutadana promoguda per l’Ajuntament, hem anat fent les passes per constituir-nos com a associació i per estar inscrits en el registre municipal. De fet, és tota una aventura, això de moure papers. No voldria desanimar ningú, però la veritat és que has de fer un munt de gestions, de les quals n’entens la meitat, i en hores de feina… per acabar rebent cartes certificades el contingut de les quals o bé és indesxifrable o bé és kafkiana. Un exemple: si et vols estalviar haver de fer declaracions d’IVA n’has de demanar l’exempció… cosa que a Hisenda mateix (he de dir que molt amablement, per cert) em van recomanar que fes, provisionalment, en el mateix moment d’enviar els estatuts a la Generalitat. Però heus aquí que la Generalitat triga tres mesos a donar el vist-i-plau als estatuts, cosa que Hisenda sap perfectament, però això no exclou que te’ls reclami al cap de deu dies, “amenaçant “ de deixar sense efecte la teva sol·licitud si no els envies abans de tres mesos.
No us voldria pas atabalar, no fos cas que us encomanés el mal de cap que tinc ara mateix. Però: a) no es podrien coordinar totes dues administracions?, b) no podrien escriure cartes amables i en un llenguatge entenedor i en un to no amenaçador? c) no es podria simplificar tot plegat?
De vegades s'elaboren projectes complicadíssims, amb vint-i-cinc assessors per metre quadrat, per apropar les Administracions als ciutadans... quan de fet amb una mica de bona voluntat potser passaríem.
És que tinc un mal dia… Mercè Solé
Comentaris
I el llenguatge senzill i proper, de tu a tu, és el més pràctic.
també hi ha la sensació de ser idiota: que tu vas de legal i perds hores i maldecaps, i darrera teu n'hi ha cinquanta que no han omplert ni una instància i es dediquen a fer música, que és el que volíem fer tots, i treballen tranquil·lament i no els passa res.
A vegades se't passen les ganes de tot.