Caps de turc

No deixa de sorprendre'm la demagògia i la facilitat amb què s'utilitza la immigració com a arma electoral incrementant sense cap mena de vergonya els estereotips que corren, o sigui alimentant la visceralitat irreflexiva i la propensió de fer dels més febles caps de turc, i, també, proposant mesures irrealitzables, per sort, en un estat de dret encara que sigui amb les limitacions que té el nostre. Com si la presència dels treballadors estrangers fos evitable, som si es poguessin expulsar fàcilment al marge de la llei o dels recursos disponibles, som si la immigració no tingués cap mena de relació ni amb la nostra economia ni amb la nostra forma de vida, que genera tanta misèria en el món.

En canvi, no es parla d'altres mesures que serien importants no només per als immigrants sinó per a tots nosaltres: l'obtenció de permís de treball automàticament amb la reagrupació familiar, cosa que permetria l'accés a la feina a moltes dones i a molts joves, la priorització de la sanitat i l'ensenyament públics amb els recursos que realment calen, l'increment de la cotització a la Seguretat Social, l'eliminació de riscos laborals, la reducció de l'economia submergida...
Se sol parlar dels immigrants com si només tinguessin drets... quan de fet a la pràctica és ben al contrari. Els deures els tenen tots, perquè la llei els afecta igualment, però els drets que justament els permetrien dur una vida normal, sense riscos de marginació ni a curt ni a llarg termini estan escapçats. Si volem evitar una fragmentació encara més gran de la nostra societat i si volem que el futur -el nostre i el seu, el de tots i totes- sigui digne i en pau cal treballar ara per evitar les causes d'una discriminació social, laboral i econòmica que d'aquí vint anys ens passarà una gran factura. (Mercè Solé)