Iniciativa i el cristianisme

Doncs, fent cas del suggeriment d'en Salvador Milà, transcrivim l'article publicat recentment a Treball.

Amb aquestes ratlles voldria demanar, a la direcció d’ICV, que es dugui a terme, en el format que sigui, una reflexió seriosa sobre la posició del partit davant el fet religiós en general i el cristianisme en particular.

Ja fa un parell de mesos, amb motiu de les festes de la Mercè, els regidors d’ICV de Barcelona van emetre un comunicat en què anunciaven la seva decisió de no assistir amb la resta de l’Ajuntament a la missa que se celebrava amb motiu de la festa. El comunicat em va saber greu personalment, però sobretot em va fer pensar que a ICV caldria reflexionar sobre el tema amb una mirada una mica més àmplia. I això no ho dic pel fet en si de no anar a la missa, sinó per l’argumentació que s’hi donava.

De fet, a Barcelona, la missa de la Mercè és un acte força desafortunat, en què la presència de l’ajuntament hi queda més aviat estranya. Però dir que no s’hi va per defensar la separació dels afers religiosos dels institucionals i polítics, i la laïcitat de les institucions, i perquè així totes les religions se sentin bé, crec que és crear una teoria que no es correspon a la realitat. Hi ha molts llocs en què la presència del consistori a la missa de festa major, o en algun altre acte religiós de la festa, forma part d’una tradició ben arrelada que només des d’una perspectiva molt fonamentalista i ideologitzada es pot considerar com negativa: aquestes presències, de fet, hi són perquè aquell acte religiós no és només religiós, sinó que té un valor de símbol popular, i esdevé, en definitiva, institucional. Perquè, afortunadament, aquestes distincions que feia el comunicat, a la realitat no són tan clares. I és que, seguint la lògica del comunicat, també caldria propugnar el canvi de nom i de data de la festa major de Barcelona, perquè actualment se celebra amb ocasió d’una festa catòlica, la de la Mare de Déu de la Mercè. També ICV podria defensar que se suprimeixi, per exemple, la festa del Dilluns de Pasqua a tot Catalunya i la del Dilluns de la Segona Pasqua a Barcelona, perquè són festes d’origen òbviament catòlic.

La decisió de la missa de la Mercè es va prendre, segons deien les informacions, responent a una petició que havia fet la Lliga per la Laïcitat. I el fet és que, últimament, sembla que a ICV la política en els temes que tenen relació amb el cristianisme la dicta aquesta entitat, que té com un dels seus principis de fons la convicció que el cristianisme és una cosa bàsicament perniciosa que cal minimitzar al màxim. A mi m’agradaria que també hi poguéssim dir la nostra més gent. Per exemple, els cristians que hi ha dins ICV, que som uns quants. O els militants d’ICV que no són cristians però que tampoc no comparteixen els plantejaments de la Lliga, que també són uns quants. Josep Lligadas