Davant els dubtes sobre mosquits i camells

Som conscients que, amb el títol d’aquest bloc (o blog) hem creat una gran inquietud en molts dels nostres amics i coneguts, i també, segurament, en altra gent que no ens coneix però que, a corrua feta, entren al blog per alimentar-se de les magnífiques i ben elaborades reflexions que s’hi troben. Tothom es pregunta: ¿a què ve, això del mosquit i el camell? ¿és un pintoresc pseudònim dels autors? ¿és un intent d’autodescriure’s?

De fet, sota el títol que encapçala el bloc, ja es diu que es tracta de veure quins mosquits colem i quins camells ens empassem. I aquí estarà la cosa. Perquè la cosa ve d’una sarcàstica imatge de l’evangeli. Jesús, en un moment de notable empipament amb els dirigents religiosos d’Israel, els etziba: “Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!”. L’exabrupte es troba a Mateu 23,24, i es refereix a una pràctica pròpia dels israelites més complidors, que com que al llibre del Levític (11,41) es prohibia menjar insectes i bèsties similars, ho passaven tot pel colador per evitar incomplir la Llei. Segurament que això dels insectes devia estar prohibit per evitar la transmissió de malalties.

Doncs bé, Jesús els diu que resulta ridícula tanta precaució amb les bestioles aquestes, quan en canvi eren capaços d’empassar-se un camell com si res. De fet, abans, al verset anterior, Jesús ja ha explicat què vol dir això: “Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat!”. I aquí està el drama: una gran preocupació per lleis i pràctiques que no tenen cap importància, i en canvi les coses importants queden de banda.

Bé. Ara podríem començar a posar exemples, a l’església, a la política, a la vida social, i en sortirien un munt. Però m’estalvio la feina: cadascú pot fer-se la llista la mar de bé. És molt fàcil... (Josep Lligadas)