Fer de voluntària de Càritas és una talaia interessant per contemplar moltes realitats que solen quedar amagades, invisibles. La veritat és que la Llei de la Dependència en principi és una molt bona cosa, per molts motius: perquè és un dret de la gent, perquè s'hi dediquen recursos... N'anem veient anuncis per la tele, ben fets a més, que ens recorden l'encert de la llei...Però la realitat que jo veig però és força més complicada. L'altre dia va venir a veure'm una dona d'uns 80 anys acompanyada per una veïna. Viu sola amb el seu marit, que en té 84 i està enllitat. Se n'ocupa ella, però s'acabava de trencar el canell. Ja va demanar fa mesos la valoració de dependència i en principi és positiva. Li han dit que li concediran un ajut econòmic per pagar una persona que s'estigui força hores a casa, però que aquest ajut pot trigar mesos. Mentrestant els Serveis Socials li han posat una treballadora familiar cinc hores a la setmana. I els serveis sanitaris una grua, que ella no ha entès com funciona. Ella venia a preguntar si, quan arribés el moment, podríem ajudar-la a buscar una persona que l'atengués de la nostra borsa de treball. Francament, a mi em va semblar que necessitava realment ajuda, i amb urgència.
I és que ja és el tercer cas que conec en què l'aplicació concreta d'aquesta llei s'esllangueix amb el desbordament que em sembla que tenen els serveis corresponents. Perquè hi ha gent que va fer la sol·licitud al juny, que té reconeguda la dependència, i un expedient "viatjant" per un espai virtual desconegut. Fins que l'expedient no arribi als Serveis Socials municipals es veu que no es poden començar a moure recursos. I la veritat és que m'agradaria saber si aquests recursos existeixen.
No n'hi ha prou amb fer lleis. Els mecanismes d'aplicació han de ser àgils i correctes. Si no és així els anuncis semblen un cruel sarcasme sobre situacions que són ben difícils. I resulta indignant crear falses expectatives en aquestes circumstàncies.
I és que ja és el tercer cas que conec en què l'aplicació concreta d'aquesta llei s'esllangueix amb el desbordament que em sembla que tenen els serveis corresponents. Perquè hi ha gent que va fer la sol·licitud al juny, que té reconeguda la dependència, i un expedient "viatjant" per un espai virtual desconegut. Fins que l'expedient no arribi als Serveis Socials municipals es veu que no es poden començar a moure recursos. I la veritat és que m'agradaria saber si aquests recursos existeixen.
No n'hi ha prou amb fer lleis. Els mecanismes d'aplicació han de ser àgils i correctes. Si no és així els anuncis semblen un cruel sarcasme sobre situacions que són ben difícils. I resulta indignant crear falses expectatives en aquestes circumstàncies.
Comentaris