El mosquit i el camell

Incest episcopal

2012-01-24T18:15:00.002+01:00

A mi el bisbe de Tarragona em cau bé. Tot i ser de l'Opus sembla assenyat i els feligresos que li conec se senten ben atesos. Però tot té un límit. L'entrevista que li fan a TV3 m'ha deixat feta caldo. Parla de temes diversos, arran del seu llibre autobiogràfic, i també li pregunten per la violència de gènere. I deixa anar unes quantes declaracions de les que fan mal

Discernir des d'una ètica coherent

2012-01-08T12:20:00.000+01:00

No fa gaire va morir el Dr. Francesc Abel, jesuïta, ginecòleg, tota una autoritat en matèria de bioètica. Em sento afortunada d'haver tingut ocasió de tractar-lo breument en un parell d'ocasions de la meva vida professional. És de les persones que deixen emprenta. Una temporada va fer-nos supervisió a la institució on treballàvem. Supervisió de situacions difícils, de casos socials molt

Nit de Reis

2012-01-06T12:12:00.001+01:00

Ahir, sortida a la cavalcada de Viladecans amb el Mamut. Petita polèmica prèvia per decidir si sortia o no. Algú hi veia un acte religiós (ja són ganes de veure-l'hi, la veritat!). D'altres no creuen que calgui barrejar la cavalcada amb la cultura popular. Però a mi m'agrada molt i també em sembla cultura popular, i a més enguany el rei Melcior tenia una forta retirada al cap de colla del

Vels, collets...i tolerància

2011-12-27T18:51:00.000+01:00

Com és costum, el darrer dissabte abans de Nadal, l'ACO de Mataró es troba a Vespres a les Tereses, o sigui al monestir de les carmelites de Mataró. És una tradició que es remunta a l'època de la JOBAC, fa uns vint-i-cinc anys. De vegades és senzillament una trobada informal i els qui ens apleguem ens saludem afectuosament i potser anem a prendre alguna cosa en acabar. Sovint és una trobada

Nadal, amb Foix

2011-12-22T22:37:00.002+01:00

És un desig que enguany costa de pronunciar, perquè sembla que anem enrere com els crancs i perquè veiem trontollar coses que fins ara semblaven inamovibles, coses greus que faran patir els més vulnerables. Però el Nadal és justament això: celebrar que des de la petitesa es poden transformar absolutament les coses. Més que mai, doncs, que passeu bones festes i que aconseguim viure d'acord amb

Graneros y pesebres

2011-12-20T22:31:00.001+01:00

Ja ha arribat: la felicitació nadalenca de la Dolores Aleixandre, que m'agrada compartir amb tots vosaltres. Vivimos atemorizados por los mercados, esa especie de ogro corporativo y siniestro al que hay que tener contento aunque nos esté asfixiando y triturando. Giramos en torno a sus estados de ánimo y al punto de la mañana ya estamos pensando: ¿cómo se habrá despertado? ¿estará irritado y

El PSUC i sant Joan Crisòstom

2011-12-15T09:27:00.002+01:00

Va ser un cartell i un eslògan dels que queden gravats. Diu la recordada frase: “Mis manos: mi capital. Mi partido: PSUC”. Doncs mireu ara aquest altre text: “El que per als rics són les seves cases, els seus camps i les altres fonts d’ingressos, ho és per als pobres el seu propi cos. Totes les seves fonts d’ingressos són les seves mans; no en tenen cap més”. Que de qui és? De sant Joan

Rossets i blanquets

2011-12-11T12:11:00.001+01:00

No fa gaire va ser el meu aniversari i, arran de les recents gestions administratives que hem fet a casa vaig rebre un regalet amb una certa conya: un exemplar de la revista "Ser padres". Com que jo sóc una persona seriosa i formal, que vol estar al dia de les seves obligacions, encara que la nostra criatura ja tingui 46 anys, m'he llegit la revista. I m'he quedat parada. En primer lloc,

Una deessa que exigeix sacrificis humans

2011-12-06T10:45:00.001+01:00

En D. és el marit d'una amiga. Viu a Barcelona i treballa en una fàbrica d'un poble del Baix Llobregat. No té cotxe. Per arribar a l'hora -comença a les 6 del matí- es lleva a les tres. Agafa metro, tren i bus. Les gairebé tres hores de trajecte les necessita també a la tornada si no és que algú l'acompanya un tros en cotxe. Per aconseguir aquesta feina ha fet tots els tests de rigor inclòs el

Reset

2011-12-03T22:31:00.001+01:00

Fa setmanes per no dir mesos que m'escaquejo dels temes polítics. Amago el cap sota l'ala: no llegeixo diaris ni miro els telenotícies (els serials, sí). Em fa mal de debò la política de retallades, em fa ràbia i tot plegat em desvetlla molta agressivitat. No puc evitar de sentir-me molt menyspreada pels nous governs i estafada per un sistema que ara ens culpabilitza a tots per l'ambició

El "incapaz"

2011-12-03T18:22:00.001+01:00

Tot llegint aquest article, que us recomano, m'he adonat que ha arribat el dia de les persones amb discapacitat i jo estava despistada. Vol dir que no el celebrem prou o prou intensament. Si més no, les persones que vivim amb altres persones etiquetades oficialment com a discapacitades. I m'ha vingut al cap un episodi que vaig viure la setmana passada i que si no he comentat abans ha estat

El llibre de Nadal

2011-11-29T09:57:00.001+01:00

Aquest és un post d'autobombo. De propaganda pura i dura... que m'encanta fer. És que el CPL acaba de publicar un llibre de la sèrie Festa sobre el Nadal. i és made in Josep i servidora. Ell el text, jo el disseny. Bé, de fet la gràcia de les il·lustracions són sobretot els "Giottos" de l'extraordinària capella dels Scrovegni, a Pàdua. El llibre té la seva història. Fa mesos que en Josep

Mahler, militància musical

2011-11-28T08:00:00.000+01:00

Fa dies que no escric. I és que no dono a l'abast... per "bolos" (ja he acabat tot el que tenia pendent: quatre taules rodones, una intervenció breu i una xerrada més intensa), per sopars amb amics (un empatx prenadalenc considerable) i per tasques diverses, algunes força agradables, com recollir el premi que el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha concedit al Mamut de Viladecans.

Advent

2011-11-27T10:02:00.001+01:00

Primer diumenge d’Advent. Aquest any, tal com està tot plegat, sembla que aquest temps que comença avui tingui un especial sentit. La primera lectura d’aquest diumenge sembla posada expressament (“ens marcim com una fulla caiguda… oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!”). O sigui que em permetreu transcriure la primera estrofa de l’himne d’Advent d’Hildebrand Miret amb música d’Ireneu Segarra,

El conde Sisebuto, en homenatge a Berlusconi

2011-11-16T08:16:00.001+01:00

Jo escric molt poc en aquest bloc, que és bàsicament de la Mercè, però de tant en tant me’n vénen ganes. I aquest cop me n’han vingut amb una cosa més aviat exòtica. Ja sé que no estem en temps de gaires conyes, i que el que se’ns ve a sobre a Espanya i a Catalunya fa por, i que la caiguda del Berlusconi no ha estat gràcies a un vot del Parlament, ni a l’acció de la justícia, ni a unes

Protocols que encarcaren

2011-11-09T08:52:00.000+01:00

Ahir ja us vaig comentar que avui parlaria dels polítics i el protocol en la visita que ens van fer a l’Associació de Familiars de Caviga. Resulta que vam decidir convidar-hi unes quantes persones. Algunes eren d’entitats i d’altres eren persones amb responsabilitat política, entre elles el president de la Fundació Caviga, que també ho és del Consell Comarcal i a més és l’Alcalde de Gavà.

Què tenim? què ens fa falta?

2011-11-08T16:45:00.003+01:00

Treballant per grups Més o menys aquest va ser el tema de fons de la trobada que diumenge passat vam celebrar a l'associació de familiars de Caviga, el taller on va en Jordi. Mentre a fora plovia a bots i barrals, unes 140 persones, entre usuaris del centre, familiars, professionals i convidats, ens posàvem a treballar. La idea va sortir d'una assemblea de l'associació, en la qual alguns

Compromís polític: ni babaus ni trepes

2011-11-04T23:07:00.005+01:00

Eleccions amb un aire entre revoltat (amb els polítics) i resignat (amb els resultats). Un sentiment més aviat contradictori. Hi ha molt a corregir dels partits polítics, alguns dels quals no semblen haver après res del desencís que es palpa a tot arreu. Però és perillosíssim tot rebuig a la política que no vingui acompanyat d'un compromís seriós i avui imprescindible per la renovació de la

Violència

2011-10-21T08:26:00.002+02:00

Molt bona notícia això d'ETA. No tan bona la mort de Gaddafi, no pas perquè ell no fos un assassí, sinó perquè la violència només genera violència. Aquests dies he estat llegint un llibre que també he deixat inacabat, aquest cop per K.O., perquè em sembla que ja m'estava començant a deprimir: Después del Reich. Crimen y castigo en la posguerra alemana, de Giles Macdonogh. Descriu moltes

L'eternitat de la JOBAC

2011-10-19T08:28:00.003+02:00

I ara, la intervenció de Josep Hortet. Agraeixo a la comissió la invitació a dir unes paraules i desitjo que visquem una trobada esplèndida tots plegats, d’una manera especial ho desitjo a les persones fundadores de la JOBAC, militants, consiliaris, amics i amigues dels inicis. La JOBAC va ser per definició una obra col·lectiva, com ho continua

Au, Jobac, un pas endavant...

2011-10-18T08:11:00.001+02:00

Aquesta és la meva aportació a la festa de diumenge passat. De fet, ja està recollida també en un escrit que vaig fer fa tres anys, o sigui que em repeteixo. Però aquí la teniu. La meva aportació és, sens dubte, molt personal. Amb l’esperança que us hi sentiu reflectits i reconeguts d’alguna manera. Vaig entrar a la Jobac l’any 1978. Tenia 21 anys. Vivia al barri del Poblenou de Barcelona,

Quan encara no existien els mòbils ni el correu electrònic...

2011-10-16T22:23:00.000+02:00

... existia la JOBAC. Aquesta tarda ens hem retrobat un munt de gent. Trobada emotiva, reconeixements incerts entre nosaltres (ai, les canes, el pes...!), hem rigut moltíssim (aquell impagable trio jordi-joan francesc-juanjo, amb guió de luxe de Francec Orteu); hem tingut música amb grup coral i instrumental amb en Xavier Morlans i hem tornar a gaudir

Va pensiero...

2011-10-15T22:06:00.003+02:00

No us perdéssiu pas aquest video que m'ha enviat la Maria Dolors. Aquí en teniu una petita explicació. De debò que és molt emocionant: El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti. Nabucco evoca el

Amb impotència i esperança

2011-10-13T16:30:00.004+02:00

Us deixo amb el comunicat de Càritas de Barcelona amb motiu del 17 d’octubre, Dia mundial per a l’eradicació de la pobresa i Càritas. Barcelona, 13 d’octubre de 2011.- Davant del Dia mundial per a l’eradicació de la pobresa i donada la situació social duríssima que viuen actualment moltes persones i famílies en el nostre país i en el Tercer món, des de Càritas volem manifestar que la

Escarxofes i embarassos

2011-10-12T20:59:00.003+02:00

"Les dones que mengin aquestes escarxofes quedaran prenyades!" Així s'exclamava un pagès de Viladecans, ja fa molts anys, abans que es posés en marxa la Depuradora de Viladecans-Gavà-Castelldefels. Perquè abans l'aigua dels usos domèstics i industrials anava a petar a les corredores, el canal de rec dels fertilíssims camps del delta, cèlebres per les seves carxofes. I és que l'aigua portava de

Una tarda a l'Escolania

2011-10-10T09:30:00.000+02:00

Els discos de l'Escolania que tenia de petita, alguns comprats de segona mà En el darrer post parlava de coses que em feien contenta. I he decidit dedicar a aquesta visita, que m'ha encantat, un post a part. Perquè l'ocasió de visitar l'Escolania de Montserrat, que em va oferir en Sergi d'Assís, antic bloguero -d'això ens vam conèixer- (i ara yotubaire i tuitero, em sembla) és tot un regal.

Dies d'agraïment

2011-10-09T11:19:00.000+02:00

Aquests tres dies passats a les Benetes m'han servit per moltes coses: per descansar, per treballar, per desencallar un parell de feines que tenia molt, molt rovellades, per posar ordre. Però enguany m'han servit bàsicament per deixar de rondinar una estona i adonar-me de les moltes coses que vaig rebent. Ja sé que queda carrincló, però no em puc estar de dir-ho: hi ha gent molt generosa i som

Cireres d'arboç

2011-10-04T22:31:00.001+02:00

Ja fa unes quantes setmanes que tenia previst venir a treballar uns dies en aquest monestir. El que no sabia és que poc abans es convertiria en un dels més mediàtics de Catalunya. Però encara hi ha tranquil·litat, poca gent (són dies feiners) i la bona acollida de sempre, per tant n'estic ben contenta. M'estic dedicant a enllestir una feina que m'avergonyeix haver endarrerit tant i de què

M'has seduït i m'he deixat seduir

2011-09-26T23:48:00.000+02:00

És el que m'ha vingut al cap fa un moment, en acabar de veure el programa de l'Albert Om, que s'ha presentat com a convidat a les Benetes de Montserrat. M'ha agradat l'enfocament del programa i m'ha agradat també la comunitat. Ha estat una bona manera d'explicar qüestiones bàsiques de la fe i, com sempre, la Teresa Forcades ha desplegat tot el seu encant comunicador, que és molt. Sempre em

La Mercè dels mercedaris

2011-09-24T09:53:00.001+02:00

Avui el dia m'ha regalat una nova gotera. I la caldera ha decidit espatllar-se. I internet funciona quan vol. Però per sort la calidesa dels amics em retorna el bon humor. Us deixo amb un conte preciós que m'ha enviat l'Ignasi Riera. Barcelona ja no ha de fer novenes a la Mare de Déu de la Mercè per aconseguir el ‘Premi’ --amb trampa!-- de la celebració d’uns Jocs Olímpics. És una

Santa Helena, a lloc

2011-09-23T12:50:00.001+02:00

Fa un temps a la feina vam quedar sorpresos de veure volar santa Helena, de dalt de tot de la Catedral de Barcelona. Avui l'hem vista de nou a lloc. Renovada i de tamany "kingsize". Com si fos una pel·lícula de Fellini. Visca Barcelona!

Ho volem tot, ho volem ara

2011-09-19T19:45:00.001+02:00

"Ho volem tot, ho volem ara" són les paraules amb què TV3 fa publicitat d'un dels seus programes. Crec que és el que fan als matins. La veritat és que aquesta expressió resumeix bé la nostra manera de viure: tot i ara. Com si la realitat es pogués captar al 100 %, en la seva totalitat. Sense matisacions, sense consensos, sense complexitats. Em fa gràcia perquè a mi cada cop les coses em semblen

La tele i les emocions

2011-09-13T08:00:00.000+02:00

No sé si us passa, però a mi m'encanta mirar segons quins canals de segona fila de televisió perquè reemeten sèries que m'havien agradat molt. En això potser noto que em faig vella. Perquè m'agraden més que les que fan ara (us sona aquesta mena d'argument?). Les dels anys vuitanta tenen un altre ritme, i al meu parer, presenten situacions més complexes i solen estar ben ambientades. A més a més,

Un bon missatge

2011-09-12T20:16:00.000+02:00

La Grego, de la GOAC, que sempre m'envia coses interessants, m'ha fet arribar aquesta fotografia. És l'església gran de Santa Coloma. Sembla ser que Càritas ha promogut la pancarta. M'agrada molt. I també m'agrada com a mostra de bona comunicació: un missatge clar, curt, en un lloc visible per a tothom, ben fet i que s'entén fàcilment. Que no va adreçat només a la gent de missa, que molta altra

Dies de Festa Major

2011-09-12T17:35:00.000+02:00

Ja està. S'ha acabat. Han estat uns bons dies, tot i la modèstia de Viladecans. Val a dir que, com tot, la Festa es valora per com hi participes. I enguany ha tornat a tocar mamut, molt de mamut. Fa unes dies us comentava que no sabia com aniria això de la venda de mocadors. Cap problema. Els hem exhaurit. És clar que hem fet el negoci d'en Robert i les cabres, perquè els hem venut a meitat del

Comerç adotzenat, comerç arrelat

2011-09-02T22:22:00.000+02:00

Els Amics de les Arts amb els mocadors del Mamut S'apropa la Festa Major de Viladecans, i les entitats que hi treballem tenim un munt de feina. Jo ja no tinc gaire clar si visc amb el Mamut de Viladecans o amb en Josep i en Jordi.Una de les tasques que ens hem proposat és omplir els comerços de Viladecans de mocadors de la Festa Major no pas perquè els venguin, sinó perquè els posin a

Vocacions desaparellades

2011-08-31T20:13:00.001+02:00

Llegeixo algunes coses sobre la JMJ i l'allau de vocacions per a la vida religiosa, per al sacerdoci (masculí i cèlibe, és clar) i per al matrimoni, que alguns diuen que sens dubte hi haurà després de la trobada. La veritat és que quan em parlen de vocacions alguna cosa em grinyola i em fa mal. Tinc molts amics capellans, però he de dir que em sembla que aquesta tasca, i tota l'organització

Els treballadors socials i els pobres sota sospita

2011-08-27T12:26:00.004+02:00

Pel que llegeixo als diaris de la intervenció dels dos consellers del PIRMI sembla que:a) els treballadors socials són incompetentsb) els treballadors socials prevariquen, no sé si es diu així, però distribueixen conscientment recursos que no són adequats.c) els treballadors socials actuen sota consignes polítiques, i canvien el seu procedir segons el color del govern seguint ordres

Les minyones catòliques, les processons de Lourdes, el franquisme que no és franquisme, i el govern anticristià d’Artur Mas

2011-08-19T17:35:00.000+02:00

He estat un parell de dies a Lourdes. De fet, una tarda i un matí, perquè l’altre matí i tarda van estar ocupats pel viatge. A mi Lourdes és un lloc que m’agrada especialment, i era una bona manera de cloure les vacances… M’agrada, sobretot, perquè deu ser l’únic lloc del món on milers de malalts estan permanentment ben atesos i es poden sentir estimats i protagonistes. No, per favor, no dic que

Pagar el mocador?

2011-08-19T09:43:00.000+02:00

Avui és el darrer dia de les meves vacances, sniff. He fet un viatget. He reposat força, gràcies també a la Sexta3 que han fet molt bon cinema, que m'encanta. He fet molta menys neteja a casa de la que hagués fet falta. He endreçat armaris i papers. M'he embolicat en un canvi d'ordinador que se m'ha endut massa hores. He fet algun arranjament que feia falta sense prendre mal. I ara estic

Èxit, diners, esport

2011-08-18T13:09:00.005+02:00

Un encertat comentari de Jordi Llisterri al seu bloc, tot parlant de les despeses de la JMJ, m'anima a parlar d'un tema que em manté estupefacta des de fa dies, tot i que potser acabi perdent algunes amistats.O potser digui uns quants disbarats, perquè de fet em fico en un tema que no conec gaire.Servidora esportivament sóc, per motius sentimentals, del Deportivo de la Corunya, tot i que no tinc

Turisme de borratxera i turisme de qualitat

2011-08-17T08:24:00.000+02:00

M'empipa quan es parla amb menyspreu del turisme que no gasta i quan se'n parla gairebé en els mateixos termes que el turisme "de borratxera".Els meus pares no fan començar a fer vacances gairebé fins que no vorejaven els cinquanta anys. Òbviament per raons econòmiques (de fet durant molts anys el meu pare treballava durant les vacances), i potser per tradició -o manca de tradició- familiar. Jo

Debats estèrils

2011-08-16T15:36:00.000+02:00

Avui no tinc un bon dia. A primera hora he tingut una topada -sense cap importància- amb un cotxe que corria més del que tocava, i m'he endut un bon ensurt, que no sé si m'ha acabat de marxar. Potser per això m'he enganxat en un debat més aviat inútil sobre la JMJ al Facebook. M'he mostrat excessivament dura i agressiva amb l'Església potser per reacció a aquesta mena d'embolcall meliflu que

Superficialitat i Renda Mínima d'Inserció

2011-08-15T10:51:00.002+02:00

Llegeixo l'editorial del Periódico de Catalunya sobre la pèssima actuació del govern català en relació a la RMI, que em sembla molt encertat i em fa pensar que, efectivament, projectar indiscriminadament sobre el conjunt de receptors de la prestació la sospita de frau deu ser rendible.D'una banda, reforça la idea d'"ells"i "nosaltres". Nosaltres, els bons, els útils, de la "majoria silenciosa"

La família cristiana no compta amb els homes

2011-08-13T10:30:00.001+02:00

Cartell penjat a la Basílica de la Visitació d'Annecy: acollida per a mares amb dificultats. Perquè puguin rebre ajut per fer-se càrrec dels fills i, atenció!, perquè puguin assumir les seves responsabilitats, segons es llegeix, literalment, al cartell.De fet, em sembla que és bo que hi hagi iniciatives d'aquestes. Tot el suport possible per a futures mares, tant si volen tenir cura dels seus

A l'Església de Verona ningú no és estranger

2011-08-12T10:20:00.001+02:00

És el títol d'un fulletó, molt ben editat, que vam recollir en una parròquia de Verona. M'agrada. El títol és contundent i sense ambigüitats, cosa que s'agraeix en els temps que corren.El títol es reforça, a la portada, amb dues aportacions més: una reproducció -comentada a l'interior- d'un quadre del 1620 que és una al·legoria de les set obres de misericòrdia, realitzades per turcs i per

Llimbs socials i sanitaris

2011-08-11T10:45:00.002+02:00

Sanitat respon?En Josep pateix com cada estiu un lleu afecció, lleu però que requereix visita mèdica. Té el costum de demanar hora per telèfon. Però, ai,s'ha trobat amb uns quants canvis:1. Han suprimit l'operadora-persona, cosa que vol dir que manté una inacabable conversa telefònica amb una màquina on li pregunten unes quantes dades i van demanant confirmació per si ho han entès bé. Un

Bolonya, trenta-un anys després de l'atemptat

2011-08-10T11:13:00.002+02:00

Hem passat uns dies de vacances a la ciutat de Ferrara, a l'Emilia Romagna. Una ciutat preciosa i, per sort nostra, poc turística. Res a veure amb la propera Verona i, ni molt menys, amb Venècia. Paradís de ciclistes i de llibreters, ciutat amb una rica vida cultural, neta i tranquil·la.Un dia vam fer una escapada a Ravenna (que em té el cor robat). Mentre reposàvem al costat de l'església de

Pessimisme

2011-08-10T00:16:00.001+02:00

Acabo de llegir el llibre de Vasili Grossman Tot flueix, en una traducció al castellà. Ve a ser una síntesi de Vida i destí, una novel·la extraordinària que vaig llegir fa uns mesos i que no es va poder publicar fins molt després de la mort del seu autor. Vasili Grossman va ser dels primers a entrar a Auschwitz, va viure intensament des del front la batalla d'Stalingrad; d'origen jueu va perdre

CiU contra les Santes

2011-07-29T19:37:00.001+02:00

Jo vaig ser per primer cop a la Missa de les Santes l’any 1981, ara fa just trenta anys, i vaig quedar-ne fascinat. I des de llavors hi he anat pràcticament cada any, i continuo igual de fascinat. Però mai no havia vist el que aquest any he vist.De com han anat les coses aquest any, subscric totalment el que va escriure ahir la Mercè, i també el que diu el Ramon Bassas al seu bloc. Però vull

Juliana i Semproniana, anxanetes

2011-07-28T23:39:00.001+02:00

O això sembla. Ahir, després de l'ofici, les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, de Mataró, van anar a fer un tomb damunt les espatlles... dels castellers de la colla dels Capgrossos. Encert total. Dues joves com Juliana i Semproniana, encara que haguessin viscut fa 1700 anys, segur que haguessin preferit sortir amb aquest personal que amb els molt respectables senyors, ben vestits i

Bonaventura Ubach i el plàstic

2011-07-25T22:12:00.002+02:00

Acabo de llegir un llibre magnífic: el Dietari d'un viatge de les regions de l'Iraq (1922-1923), del pare Bonaventura Ubach, publicat per Montserrat el 2009. M'ha encantat tot: el personatge, l'aventura -Déu n'hi do!-, les fotografies que ell mateix va fer, el seu to, la seva lletra. Només hi he trobat a faltar algunes notes a peu de pàgina i un bon mapa, perquè les meves nocions de geografia i

Sensibilitat química múltiple, una malaltia de futur

2011-07-20T20:40:00.000+02:00

Acabo de tornar del meu paradís particular, que es diu Puiggraciós. He compartit hostatgeria amb la Rosa i l'Elena, dues dones afectades de Sensibilitat Química Múltiple i Electromagnètica, una malaltia de què havia sentit a parlar però que no havia tingut ocasió de conèixer de prop.La veritat és que m'ha impactat veure-les amb guants i màscara. No poden conviure amb la majoria de sabons,

Shalom, Salam

2011-07-17T11:57:00.002+02:00

L'Angie (educadora) li va dir a en Jordi: "coneixes el Grec? T'agradaria. per què no dius a casa que t'hi portin un dia?". En Jordi li va dir a la Mercè: "M'ha dit l'Angie que el Teatre Grec és molt maco. M'agradaria anar-hi." La Mercè li va dir a en Josep: "M'ha dit en Jordi que l'Angie li ha recomanat anar al Teatre Grec. Què et sembla, hi anem?". I en Josep va dir que sí, que li venia de

Igualtat de drets i oportunitats: el Poblenou es mobilitza a favor dels immigrants

2011-07-13T22:30:00.000+02:00

En Josep Pascual em fa arribar aquesta crida a una manifestació, per tal de mobilitzar els veïns i veïnes del Poblenou contra el desallotjament previst d'un grup de veïns sense papers. A mi em sembla, que és fonamental recordar que tots, totes, som persones amb drets i deures, encara que es vulgui marginar per raons administratives determinades persones. Dilluns 25 de juliol hi ha prevista una

Bones pràctiques

2011-06-30T20:45:00.002+02:00

Ara que està de moda considerar que tots els polítics són iguals: tots són corruptes, tots s'aprofiten del càrrec, em ve de gust esmentar dues situacions que he conegut de prop i que m'imagino que no són pas les úniques. Es tracta de dues persones vinculades a ICV-EUiA. L'una ha estat regidora durant aquests quatre anys, amb responsabilitats de govern. L'Ajuntament només li pagava la meitat de la

Asdivi fa 20 anys. Balleu?

2011-06-29T19:40:00.002+02:00

I per celebrar-ho conviden la gent que hi ha passat, nois i noies, monitors, pares, mares i, glups, cunyades, a prendre part en un "flash mob"(es diu així?) que es farà un dia de juliol. I per preparar-nos adequadament, ens envien aquest video en què quatre dels monitors (Núria, Sara, Cristina, Raúl) ens ensinistren adequadament. Gran idea... però em sembla que servidora hi anirà a fer-ne un

Religió -cristianisme- i salut mental

2011-06-27T18:26:00.000+02:00

Aquest és l'escrit d'un religiós camil, amb molt de prestigi, un gran professional, José Carlos Bermejo (doctor en teologia pastoral sanitària, màster en bioètica i counselling i professor de diverses universitats europees) que m'ha enviat una amiga. És un bon retrat de la religió-caricatura que en molts àmbits continua existint. I està fet amb una gran llibertat. No us el perdeu! L'escrit ha

En record d'en Bartolo Millán

2011-06-26T09:40:00.000+02:00

M'hagués agradat ser aquí, ahir, a Maria Auxiliadora, per celebrar els 20 anys de la mort del Bartolo. Però com que no m’és possible, deixeu-me ser-hi almenys una mica present a través d’aquestes ratlles.Per a mi, el Bartolo és un dels millors símbols d’allò que vam intentar fer en aquelles èpoques. Ara, amb motiu d’aquest aniversari, no he pogut resistir la temptació de repassar papers i m’he

Intel·ligència ètica

2011-06-23T18:04:00.001+02:00

Gràcies a l'estimació tossuda i explícita que em manifesten els mosquits (per sort els camells encara no han entrat en acció!), ahir, cap a les dues de la matinada, tipa de gratar-me totes les butllofes, vaig tenir l'oportunitat de veure una nova edició de Respira, aquest programa de què ja us he parlat un parell de cops i que m'agrada tant. Aquest cop parlen de la prosocialitat, "un sistema de

JOBAC, l'aperitiu

2011-06-17T14:02:00.001+02:00

Rosa Saragoosa, Jordi Porta, Montse Sintas i Pep Fernández No sé si es van vendre llibres, però xerrar, vam xerrar pels colzes Els consiliaris generals del moviment: Pep Soler, Xavier Morlans, Josep M. Fisa i Josep M. Domingo. Al mig, Josep Hortet, l'animador de tots ells. I falta Josep M. Puxan, mort el 2008. Presentació ahir al vespre del llibre de Montse Sintas La JOBAC (1974-1992).

En Quim, a la tele

2011-06-12T10:37:00.000+02:00

A la parròquia del Gornal tenen un bon bloc i una bona web. I bones relacions amb els mitjans de comunicació locals, pel que es veu. En Quim s'expressa amb la serenitat i la llibertat que el caracteritzen. No us ho perdeu! Mercè

La taula parada

2011-06-11T11:47:00.003+02:00

Aquestes estovalles -la fotografia no els fa justícia- van acompanyar-nos ahir al vespre durant la celebració de l'Eucaristia i el sopar, a ca'ls Mapis. Me les mirava i em semblaven eloqüents: una obra d'enginyeria casolana, feta per la senyora Melchora, que segurament allà on sigui deu estar ben satisfeta amb l'ús que hi vam donar. Precisió i puntades minúscules, amb ganes, amb la dificultat

Trias BCN: Pasqua abans de Rams

2011-06-09T08:17:00.001+02:00

Ahir en Jordi va anar a la primera Fira de discapacitat i Ocupació. Es feia a Monjuïc. Hem estat xafardejant la documentació que li van donar i flipem: en el comitè d'honor hi consta "Excmo. Sr. D. Xavier Trias, Alcalde de Barcelona", amb fotografia inclosa (això sí, la foto no és del despatx de l'alcalde!). No em queda clar si estan desinformats, o si tenen moltes, moltes ganes de quedar bé amb

Toxicitats

2011-06-08T14:41:00.000+02:00

M’ho fa pensar tot aquest afer del PP i els comptes de Castella. No sé qui té raó, però desconfio del PP per la seva tàctica, aplicada sempre i a tot arreu, d’intoxicar relacions i confiances. He patit coses semblants diverses vegades i em crea una sensació d’angoixa molt notable perquè em fa sentir molt impotent. En una ocasió va ser mentre era en un comitè d’empresa. La direcció mentia

Bufff! Ja està!

2011-06-06T22:34:00.000+02:00

És el que vaig pensar ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, després d'una sortida amb l'associació de familiars del taller on va en Jordi, que d'una banda m'il·lusionava poder fer, però de l'altra em feia una mandra espantosa.Al principi, se'n feien un parell l'any, d'aquest tipus de sortides. De fet els pares més veterans estaven acostumats a fer aquestes excursions amb una molt sucosa

La indignació tranquil·la

2011-06-04T11:52:00.001+02:00

Ahir em vaig arribar a visitar els indignats de Viladecans. Fa dies que ho volia fer, però no havia trobat el moment. Vam estar xerrant una bona estona, em van ensenyar el campament (insistint en la bona organització i la neteja, em deurien veure "marujona" i, certament, en puc donar fe). Em va agradar la tranquil·litat i l'esperança que mostraven. Quan dic tranquil·litat no vull dir

Tireu confits, que són podrits!

2011-06-03T13:56:00.002+02:00

Tireu confits que són podrits, tireu “vellanes”, que són corcades. Si no en voleu tirar, el nen es morirà.Amb aquest bon rotllo i clar sentit pedagògic els nens i nenes de Viladecans tradicionalment reclamaven confits a les famílies que sortien de bateig a l’Església de Sant Joan. Un crit de guerra que, amb algun petit canvi en la lletra (“si no en voleu tirar, el llibre no es vendrà”), va cloure

Cireres per super-viure

2011-06-01T09:57:00.000+02:00

M'agraden molt les cireres: dolces, sucoses, vistoses, un regal per al gust i per a la vista. També m'agrada molt el blog de la Maria Escalas. Potser per això, per associació d'idees, a l'hora de pensar una portada per a l'edició en paper del seu blog (o d'una part del seu blog), hi he posat cireres. També perquè els escrits d'un blog són com a cireres: sovint enllaçats, però petites unitats que

Càritas dóna suport a les reivindicacions socials populars

2011-05-27T17:21:00.002+02:00

i Càritas. Barcelona, 27 de maig de 2011.- Les reivindicacions que des de fa dues setmanes han portat a centenars de persones a romandre en l’acampada de la Pl. Catalunya, i a d’altres milers de persones en les places arreu del país i de l’Estat, són un senyal d’alerta d’unmalestar social que els governants els primers, i també la societat, han d’abordar sense més dilacions. La majoria de les

L'herència Modolell

2011-05-25T18:35:00.000+02:00

No és el títol d'una novel·la d'intriga, però gairebé. Magdalena Modolell era una dona rica i piadosa de Barcelona, que va néixer el mateix any de la línia del tren Barcelona-Mataró: el 1848. Va ser propietària de mig Viladecans i quan va morir, el 1915, sense fills i ja vídua, va deixar escrita al testament la seva voluntat que la seva propietat més preuada, la torre Modolell, es convertís en

Perplexitat

2011-05-23T15:20:00.001+02:00

Sóc un desastre per a l’anàlisi política, però el resultat de les eleccions d’ahir m’entristeix i em preocupa. De fet, però, mirant-ho amb una certa perspectiva tot plegat no és tan estrany.A Viladecans, la participació va ser d’un 49,14 %, molt per sota del 53,86 % de Catalunya i del 66,23 % d’Espanya. I encara, d’entre els vots, un 4,82 % en blanc, que Déu n’hi do: persones interessades en la

Que n'és de blanca la neu novella...

2011-05-17T21:59:00.000+02:00

Li vaig preguntar al meu pare i em va dir que me la devia haver ensenyat la meva mare, que d’aquestes coses en sabia moltes. Que al catecisme o al col·legi segur que no.I és que ja fa temps que se m’ha posat dins el cap una poesia de mossèn Cinto que em sembla especialment afortunada, i que sé que me la sé des de petit. Diria que és la poesia de mossèn Cinto que més m’agrada i que més ben

Els millors

2011-05-16T11:16:00.001+02:00

Ahir em va agafar un rampell per escriure al Facebook una mica escaldada del lema del “Som els millors”, “Tenim el millor equip”, que, si més no a Viladecans, tant CiU com ERC han fet seu. Potser ha estat enveja del bon equip (sobretot ERC) que aquestes formacions poden lluir. I segur que ha estat una certa irritació per la banalitat d’alguns eslògans polítics, que acaben basant el seu esquema en

Petit homenatge als amics amb càncer

2011-05-15T11:21:00.003+02:00

Sembla una epidèmia. En pocs dies, t’assabentes de diagnòstics d’aquells que fan mal, en persones properes, en algun cas en amics molts estimats. Consternació general. No saps gaire què dir, perquè afrontar la malaltia i potser la mort sempre costa, sempre agafa de sorpresa, sempre fa nosa, i en el fons confon i qüestiona la pròpia concepció de la vida. Em vénen al cap les persones amigues i

En Jordi i la guitarra

2011-05-05T20:54:00.003+02:00

Mentre escric això, sento uns acords persistents: en Jordi practica. I és capaç de fer-ho ininterrompudament, una hora rere l'altre, un dia rere l'altra, una setmana rere l'altra. El seu repertori és únic: Puff era un drac màgic. Es prepara per al concert que a l'escola de música on va, faran al juliol.La discapacitat psíquica d'en Jordi no és obstacle en absolut perquè tingui molt d'interès per

Mal dia, pitjor humor

2011-05-03T23:10:00.006+02:00

Avui no aconsegueixo posar-me de bon humor, tot i els intents de la gent que m'envolta. Escric amb l'esperança que, en acabar aquest post, estigui millor que en començar.L'ordinador de la feina avui ha decidit declarar-se en rebel·lia i jo mateixa estava poc inspirada. Però és que en el fons m'ha entristit profundament el tema Bin Laden. No em sembla que es pugui defensar de cap manera aquest

Mil anys de Viladecans

2011-04-29T09:32:00.002+02:00

Avui és el dia en què se celebra el primer mil·lenari de la signatura del document més antic que es conserva amb el nom de Viladecans (Canis Vallis). L'Ermessenda de Carcassona, plena d'entusiasme, va signar-lo l'any 1011.Això vol dir que en teoria estem de celebració a la ciutat. L'Ajuntament -que es va assabentar de l'efemèride per una entitat de la ciutat- va posar en marxa tot un nombrós

Neteges pasquals

2011-04-24T11:59:00.006+02:00

Aquesta imatge és a terra, just davant de l'església d'Albaida. És el lloc on s'encén el foc nou dins la Vetlla Pasqual. No sé si ho podreu llegir fàcilment, però seguint la circular hi ha el començament del pregó pasqual. Una imatge molt bonica, sens dubte, però certament li cal una bona neteja. És una mica com em sento jo aquest any. D'una banda, perquè llevat dels quatre dies que vam ser fora,

Les preguntes al papa, quina tristesa!

2011-04-23T18:54:00.003+02:00

No he vist el programa de preguntes i respostes que li han fet al papa, i només en sé el que he llegit als diaris, i per tant no sé si els resums del que ha dit el papa són de fiar. Però les preguntes que li han seleccionat sí que deuen ser les que diuen els diaris. I davant d’aquesta selecció, l’únic que puc fer és dir que m’entristeix molt que es doni la imatge de que les coses que val la pena

A sant Jordi se li multipliquen els dracs

2011-04-21T22:16:00.005+02:00

Ara que s'apropa Sant Jordi no em puc estar de fer-vos arribar una carta que hem rebut a casa i que fa referència a la política (?) cultural de l'antiga Caixa de Catalunya a Sant Climent del Llobregat. Em temo que només és un inici del desmantellament que ens espera de l'obra social de les caixes. I em permeto suggerir a sant Jordi que en lloc de dracs (o de moros, en la molt políticament

Les senyoretes d'Otos

2011-04-20T19:29:00.005+02:00

Es deien Sabela i Teresa, eren conegudes com "les senyoretes", i tenien una casa gran, molt gran, a Otos, un poble de la Vall d'Albaida, de 504 habitants, amb molta personalitat. De fet, se'n podria parlar en termes que, ben segur, us seran familiars: "Som a l'any 2011 després de Crist. Tot el País Valencià és ocupat pel PP... Tot? No! Un llogaret de la Vall d'Albaida habitat per valencians

Bona notícia

2011-04-19T13:31:00.004+02:00

La que hem rebut avui: Manel Pousa no serà excomunicat perquè no hi ha cap motiu per fer-ho. I potser tot aquest personal tan amant de fer fogueres, que encara n'hi ha, haurà de buscar-se un altre boc expiatori. És una bona notícia que m'alegra i que diu molt de la intel·ligència de l'arquebisbe de Barcelona, el qual, per cert, estic segura que era el blanc on s'adreçava aquest projectil que

Camins dubtosos per la mar...

2011-04-18T16:45:00.003+02:00

Per la finestra veig un rellotge de sol en forma de xíndria. Una bona tallada roja sobre una façana blanca. Al matí, passejada entre tarongers i vinyes, algunes roses i més rellotges. L'entorn és d'una gran bellesa.Dijous dinàvem amb uns quants amics, amb alguns dels quals no ens veiem gaire. Vam riure molt. Va ser un moment esperat i ben agradable. Segurament trigarem a repetir la trobada.

Sota el balcó

2011-04-17T19:11:00.002+02:00

Serenata sorpresa aquesta tarda de Rams. Mai no hagués esperat tants músics sota el meu balcó. Concert ben agradable i sana enveja: un poble de 400 habitants, amb banda pròpia d'una qualitat més que acceptable. Un bon preludi per a una Setmana que a casa necessitem de repòs, i de repensar unes quantes coses. Em sento cansada i una mica desanimada. Em pregunto si el camí de tanta activitat és

Resultados. La Pasqua segons Dolores Aleixandre

2011-04-15T14:23:00.002+02:00

Buscando en You Tube una conferencia reciente de Willigis Jager, veo otra más antigua con este título: “La humildad” pero, cuando intento dar con ella, lo que aparece en pantalla es: “esta búsqueda no obtiene resultados”. No me extraña demasiado porque “humildad” y resultados” suelen estar de suyo bastante distanciados, salvo para un puñado de chalados por el Evangelio que andan sueltos por

Zapatero, Rubalcaba, Chacón, Herrera: si us plau, llegiu-vos l’article de Santiago Carrillo

2011-04-11T09:55:00.000+02:00

Fins on voleu portar, oh rics, la vostra cobdícia insensata? ¿És que us creieu que sou els únics habitants de la terra? ¿Per què expulseu de les vostres possessions els que tenen la vostra mateixa naturalesa i reclameu per a vosaltres sols la possessió de tota la terra? La terra ha estat creada en comú per

Crema, pregària, revisió de vida...

2011-03-19T11:27:00.002+01:00

Aquest, per aquest ordre, és el "planillo" d'ahir al vespres. Vam tenir revi de l'ACO a casa el consiliari, que en aquestes dates sempre es comporta i ens prepara una crema de les que fan història. Em pregunto si els seminaristes d'avui també aprenen aquestes tan bones coses per "fidelitzar" les sempre rebels ovelletes.Després d'aquesta entrada, us deixo amb la pregària amb que vam iniciar