tag:blogger.com,1999:blog-6865164473364188802024-03-13T03:46:53.414+01:00El mosquit i el camellColar el mosquit i empassar-se el camell. Heus aquí una actitud força comuna en la història de la humanitat. Aquí, entre altres coses, parlarem de quins mosquits colem i, ai!, quins camells ens empassem.Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.comBlogger1083125tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-83911446559078754012023-10-13T12:09:00.001+02:002023-10-13T12:09:21.917+02:00Quan sigui gran, vull dissenyar habitacions d'hotelFa mooolts dies que tinc ganes d’escriure aquest article. De fet, cada cop, pràcticament, que dormo en un hotel. A casa, quan viatgem solem triar un hotel mitjanet, de tres estrelles. Procurem que sigui cèntric, per evitar-nos desplaçaments si som en una ciutat i que no sigui gaire car. Intentem assegurar-nos que realment sigui un hotel i no una habitació compartida a dos quilòmetres Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-57331819334637198552023-10-11T09:39:00.003+02:002023-10-11T09:48:45.507+02:00Apeirògon, el difícil camí de la pau a IsraelBassam Aramin i Rami Elhanan, protagonistes d'aquesta històriaNo fa gaire he llegit un llibre que m’ha semblat esplèndid. És una mena de versió poètico-novel·lada per l’escriptor Colum McCann de l’aferrissada tasca, real i ben documentada, per la pau a Palestina que estan duent a terme dos amics, Rami Elhanan i Bassam Aramin.El llibre porta un títol complicat, “apeirògon”, que és un terme tècnic Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-41872839923452117302023-10-06T09:16:00.000+02:002023-10-06T09:16:02.666+02:00Abusar de la gent granLa meva tieta aviat farà 99 anys. És una persona molt autònoma, que encara viu sola (en un equipament amb serveis comuns), i que vetlla amb zel per la seva independència i llibertat, no pas per desconfiança sinó com una aferrissada defensa de la seva capacitat per valer-se per si mateixa. Amb tot, conscient que l’edat no perdona i que de vegades pateix episodis de confusió, m’ha permès que Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-7185589834170914182023-10-05T21:52:00.001+02:002023-10-05T21:52:04.667+02:00La Jobac, una proposta eclesial i socialLa Jobac va ser un moviment de joves cristians, en la línia de la JOC, que va tenir una forta incidència a Catalunya des del 1974 fins al 1992, en què es va integrar definitivament dins de la JOC. Va néixer en un moment de canvis forts.D’un canvi social i polític, a les darreries del franquisme, i d’un canvi eclesial, després del Concili. Va sorgir en un moment en què la JOC (el moviment de jovesMercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-44486395840544520102023-08-25T11:52:00.004+02:002023-08-25T11:52:58.328+02:00La “liqüefacció” d’alguns recursos socials Escoltant experiències en la recerca de places d'habitatgeVaig tenir ocasió no fa gaire, de parlar amb un alt càrrec de la
Generalitat en relació a la creació de places residencials per a persones amb
discapacitat. Va ser una visita més aviat informal que vam fer un parell
d’entitats de familiars de persones “amb diversitat funcional” (el terme
políticament correcte en aquest moment), Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-42183659212183759002023-05-22T10:57:00.002+02:002023-05-22T10:57:09.092+02:00Libres. Duc in altum“Duc in altum”, vés mar endins. Aquest havia de ser el títol d’aquesta pel·lícula, promoguda per la Fundació “Declausura”, que dona suport a diversos monestirs. Després, a l’hora de comercialitzar-la, hi van afegir la paraula “Libres”.Gairebé em fa una certa angúnia parlar-ne perquè em va agradar molt, però em caldria veure-la una altra vegada. La vull reviure i se m’escola dins la memòria. És Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-60773473703892131792023-01-10T18:16:00.001+01:002023-01-10T18:16:41.211+01:00Seure a l'altre costat de la taula En la meva feina
com a treballadora social, ja fa un munt d’anys, vaig haver d’atendre, junt amb
els meus companys, una colla de famílies que requerien l’atenció d’una llarga
llista de professionals. Una mirada des de fora permetia focalitzar els
problemes, fer propostes, ajudar les persones a extreure els seus propis
recursos, sovint poc coneguts, per anar endavant. Els professionals ens Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-30101858076474249762022-12-11T09:59:00.004+01:002022-12-11T09:59:19.568+01:00L’alegria i l’alliberament dels pobres van de bracet La veritat és que la “Jornada
Mundial dels Pobres” que va instaurar el papa Francesc, i que se celebra el
diumenge anterior a Crist Rei, encaixaria perfectament en el III Diumenge
d’Advent. En tots tres cicles litúrgics (A, B i C, segons Mateu, Marc i Lluc),
les lectures subratllen que el benestar dels pobres és el signe messiànic per
excel·lència, el signe que el Regne de Déu és ja entre Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-40299954124066769332022-11-14T12:32:00.000+01:002022-11-14T12:32:38.732+01:00CaixabankDedico aquest escrit a Caixabank, gairebé com un genèric, perquè estic segura que la manera com aquesta entitat tracta els seus clients no deu ser gaire diferent a com ho fan els altres bancs.Val a dir que en la meva inefable estupidesa encara no he entès com la gent que sempre havíem cregut en les caixes d’estalvis i no en els bancs hem acabat siusplau per força en mans de bancs. Doncs bé. Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-33028865285346043302022-11-02T18:53:00.004+01:002022-11-02T18:53:32.810+01:00Escletxes litúrgiquesL’altre dia, en expressar el meu condol a un company que acabava d’enterrar
un familiar molt proper, el meu amic em va explicar que havien preparat una
cerimònia laica, perquè ningú de la família se sentia identificat amb la fe
cristiana, però que havien volgut acabar amb un parenostre. Perquè és molt
bonic, em va dir, i perquè el cristianisme, compartit o no, forma part de la
nostra base Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-13276897026379545462022-10-18T20:12:00.002+02:002022-10-19T15:13:21.778+02:00Dia internacional de les cuidadores collades?Deu ser avui, 18 d'octubre, perquè així m'he sentit: collada per totes bandes. Per una part tinc la meva tieta, molt estimada, 97 anys, a l'hospital. Amb aquesta incertesa que provoca una persona molt independent (i indenpendentista, ja que hi som posats) i molt gelosa de la seva pròpia autonomia. Traduït vol dir que rebutja tot ajut. Viu sola en un apartament amb serveis compartits, cosa que ja Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-1970449778443018442022-10-04T17:55:00.004+02:002022-10-04T17:55:38.664+02:00Reines i litúrgies Tots plegats hem estat uns quants dies una mica embafats de protocols i
celebracions diverses en relació a la mort de la reina Isabel II d’Anglaterra. Realment
la monarquia britànica té una aparentment il·limitada capacitat de ritualitzar
els símbols, i de fer-ho de forma solemne, corprenedora i sense estalviar recursos, oferint veritables
espectacles i aplegant el poder real i Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-4992426691155189932022-09-08T23:05:00.001+02:002022-09-08T23:05:27.634+02:00En Tano i l'Urdeix Amb molt pocs
dies de diferència he tingut ocasió d’anar a l’enterrament de dues
persones molt singulars. Una, en Gaietà
de Casacuberta, conegut per tothom com en Tano, pal de paller i punt de
referència per a molta gent que ha viscut en barris obrers de l’entorn
barceloní i que en un moment o altre ha format part o ha estat pròxim a la JOC.
D’ell molta gent va aprendre a estimar Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-1226661796815911942022-08-23T18:42:00.002+02:002022-08-23T18:42:45.972+02:00El joc d'escacs La mort jugant a escacs. Imatge de El setè segell, d'I. Bergman (1957)Sempre m'ha impressionat aquesta bella imatge, entre irreal i idealitzada, de la mort. Quan era petita, a casa, teníem un llibre d'història del cinema, amb moltes il·lustracions, amb el qual, junt amb la meva mare, ens entreteníem els diumenges: mirant "els sants", que diuen. O sigui mirant les fotografies i, de passada Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-22303268660656722572022-08-16T12:01:00.004+02:002022-08-16T12:01:49.096+02:00Un camí “prêt-à-porter” Just abans de la pandèmia, tenia previst fer un tastet del Camí de Sant Jaume, el “Camino”. Un tastet gran, tot s’ha de dir. Per celebrar la meva jubilació, i perquè el meu marit m’havia dit allò que “el camí comença a la porta de casa”, i jo hi estava disposada. A terminis, això sí. Perquè de casa a Santiago n’hi ha un bon tros.Després de la pandèmia, amb dos anys més i amb una agenda de Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-82232623139355259022022-08-10T19:31:00.003+02:002022-08-10T22:05:08.524+02:00De 32 a 27Mig endormiscada sento una entrevista a TV3 sobre les mesures energètiques que ha decretat el govern. Unes mesures que més aviat em sorprèn que no s'hagin pres fins ara i que, tot i això, semblen dictades per la improvisació. Malgrat tot, la reacció política sempre és la mateixa: negativa per part de tothom. Totes les oposicions diuen que ho haguessin fet millor. Em fatiga aquest costum de Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-24870428978406528522022-08-03T19:11:00.003+02:002022-08-06T22:23:46.878+02:00Classe obreraPenosament he de reconèixer que cada dia llegeixo menys i perdo més el temps mirant videos... de gossos. Que ja és. O jugant al Candy Crush, encara. Per això estic contenta d'aprofitar les vacances amb una mica de lectura. M'he llegit un parell de llibres sobre la classe obrera, en concret sobre la cultura de la classe obrera. Un és un clàssic, que encara tinc a mitges. És un estudi deMercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-40087740602023377572022-07-23T08:49:00.000+02:002022-07-23T08:49:08.799+02:00Veure, jutjar, actuar... i celebrar“Veure, jutjar,
actuar” són els tres moments de la revisió de vida, el mètode que la JOC va
rebre de Cardijn i que ha estat inspiració per a tants cristians. Per als que
formem part dels moviments d’acció catòlica i segurament també per a molts
d’altres. Perquè l’espiritualitat de la revisió de vida de fet és una
espiritualitat molt pròpia del Concili i molt present en la meva generació:
lligar Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-74256166112415604712022-07-16T22:07:00.012+02:002022-07-18T11:51:07.676+02:00¿Per què la Generalitat maltracta les persones amb discapacitat? En Jordi, fent de Quixot, en una representació del Teatre al Carrer de CavigaIntento endreçar
idees o potser gestionar la ràbia contra
el funcionament de la Generalitat. No sé. M’hi poso perquè ahir vam rebre una
resolució de la Generalitat en què sembla que “extingeixen” la prestació que
tenia en Jordi, per la llei de la dependència, que consistia en una plaça en un taller
Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-37417797386679925862022-07-15T10:38:00.001+02:002022-07-15T10:38:06.017+02:00Transport públic Aquesta imatge que veieu és, des de fa dies, el sostre de l’autocar que
cada dia recull i acompanya al taller ocupacional uns quants nois i noies amb
discapacitat de Gavà, Viladecans i Castelldefels. Avui és el sostre de
l’autocar, l’altre dia va ser la suspensió, la rampa per les cadires de rodes
ha estat protagonista uns quants dies, les marxes també han tingut el seu
moment de glòria i, Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-1234197462338531202022-07-02T13:14:00.005+02:002022-07-02T13:38:06.159+02:00Cansament, novetat i incertesaNo és de l'ACO, però el vam trobar al menjador de casa l'altre dia. No sembla gaire capficat amb els nostres maldecapsAhir vam tenir reunió de zona de l'ACO. Havia de ser presencial, però gràcies a la Covid va ser telemàtica, per variar, perquè hi havia una bona colla de militants infectats. Potser per aquest motiu, em va semblar detectar un cansament general. Cansament de final de curs, Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-55756322563389596932022-06-27T22:33:00.001+02:002022-06-27T22:33:11.109+02:00Mossèn Celestino i l'autenticitat Mossèn Celestino Bravo amb el bisbe Agustí, el dia de la inauguració dels locals de la parròquia de Santa Maria de Sales (2009)Ha mort mossèn Celestino Bravo, tota una institució a Viladecans. Personatge estimat per moltíssima gent que, des que s'ha conegut la seva mort, explica a les xarxes mil i una històries sobre com Mn. Celestino va ser una persona propera, solidària, sense por. Us Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-39367821058362114062022-06-27T21:32:00.005+02:002022-06-27T21:32:59.430+02:00Acollida? Diversitat? Del Liceu al GurugúAquest diumenge vaig acceptar la proposta del Liceu de prendre part en la fotografia que Jordi Bernadó va fer al públic del teatre. Vaig pensar que podia ser divertit i en part em va poder el lligam i l'estima que sento pel Liceu, que ha alegrat més de 50 anys de la meva vida. Per tant m'hi vaig presentar sense pensar-m'hi gaire i sense gaire expectatives, tan alegrement que no vaig mirar bé Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-52359158201309869992022-06-15T09:57:00.002+02:002022-06-15T09:58:32.391+02:00Signes amb força Fotografia robada del facebook de les Espurnes BarroquesDins del passat mes de maig, veig tenir ocasió
de prendre part en dues activitats excepcionals.
Una va ser una de les ja clàssiques audicions
del Miracle, en què el pare Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat, músic i
compositor, i “preside” del Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm de Roma,va presentar, analitzar i Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-686516447336418880.post-14879852774919439652022-05-28T09:18:00.001+02:002022-05-28T09:18:41.988+02:00L'espiritualitat de CCOO Quan vaig canviar de feina, ja fa milers d’anys, em vaig penjar amb molt d’entusiasme
al meu nou despatx una reproducció de La càrrega, de Ramon Casas,
segurament per expressar la meva sensibilitat de classe obrera oprimida i
aixafada, cosa que va provocar l’estupor de les meves companyes de feina, i
passats els anys el meu propi. No puc entendre com se’m va acudir posar una
imatge tan Mercè Soléhttp://www.blogger.com/profile/03458601257531986100noreply@blogger.com0