CÀRITAS ALERTA SOBRE LA GREU SITUACIÓ DE VULNERABILITAT QUE AFECTA ALS IMMIGRANTS ATESOS
ü L'informe «La situació social dels immigrants acompanyats
per Càritas» constata serioses restriccions en l'accés als seus drets socials bàsics, com ara treball, habitatge, salut, educació i situació legal
i Càritas. 17 de març de 2011.- La confederació Càritas Espanyola ha fet públic aquest matí, a Madrid, un informe sobre “La situació social dels immigrants acompanyats per Càritas”. L’informe ha estat elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas a partir de dades aportades pel 80 per cent de les Càritas diocesanes d’Espanya (54 d'un total de 68), entre les quals, Càritas de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. En ell s'analitzen quins estan essent els efectes socials de la crisi en les persones immigrants, ateses pels diferents programes i serveis de la Confederació a tota Espanya.
L'Informe aborda qüestions com l'abast de les situacions que estan limitant l'accés de les persones immigrants ateses per Càritas en el seu accés i exercici a drets bàsics (com ara treball, habitatge, salut, educació i entorn), així com les circumstàncies i dificultats jurídiques amb les quals es troben a l’hora de fer front a qüestions com la reagrupació familiar, l'arrelament i les autoritzacions de residència i treball. Així mateix, en l'Informe s'analitzen les actituds i percepcions de la societat davant la immigració, i la política social pública en matèria d'immigració.
Enduriment del discurs públic en l’àmbit polític
El secretari general de Càritas Espanyola, Sebastián Mora ha dit, “considerem molt oportú aquest informe per diversos motius: l'entrada en vigor fa poc més d'un any de la Llei Orgànica d'Estrangeria (LOEX), que ha tingut conseqüències pràctiques sobre la vida dels migrants, sobre la intervenció de Càritas i sobre la pròpia construcció social, així com el context econòmic i social d'ajust enfront de la crisi, que ha convertit la immigració en un assumpte de discrepància i conflicte”.
Mora s'ha referit a un “clar enduriment del discurs públic en l'àmbit polític, tant a nivell nacional com a autonòmic i local, al costat d'una retallada considerable en els últims anys en les partides assignades a temes d'integració”. També a “la consolidació d’ una percepció social cada vegada més negativa sobre el fenomen de la immigració, que reforça una imatge de l'immigrant com a competidor”.
L'Informe constata la presència important d'immigrants en els serveis d'Acolliment i Atenció primària de Càritas; en 2009, de les 786.273 persones ateses, una mica més de la meitat, uns 407.000, eren immigrants. I un terç d'ells, aproximadament 150.000, es troben en situació administrativa irregular.
Constatacions de l'Informe
Entre les constatacions que recull l'Informe – exposades per Ana Abril, directora de l'Àrea de Desenvolupament Social i Institucional-- s'assenyalen les barreres amb les quals es troben a l'hora d'accedir al Padró Municipal, en la seva majoria motivades per una dubtosa interpretació de la legislació vigent que desvirtua la pròpia naturalesa del Padró. “Limitar l'empadronament als immigrants –s'afirma en l’Informe-- suposa de fet restringir l'accés a la resta de drets socials (salut, educació, habitatge i ocupació), i impedir la integració econòmica, política i social d'aquestes persones en la nostra societat”.
La desocupació i els problemes de precarització i explotació laboral és una altra de les “sagnies” de la situació social dels immigrants atesos per Càritas. De fet, el 60 per cent dels immigrants que s’adreçen a Càritas estan a l’atur. I els que tenen un lloc de treball ho fan en ocupacions amb una major taxa de temporalitat, en sectors d'activitat més precaris i mal remunerats. A més, s'estan multiplicant les situacions d'explotació laboral, sense contracte ni seguretat social que sofreixen els immigrants que recorren a l'economia submergida com a única via per sobreviure.
En el capítol de l'habitatge, l'informe recull les greus dificultats amb les quals es troben els immigrants davant el pagament d'hipoteques, a més de l'augment de situacions d'amuntegament i la seva elevada mobilitat residencial. Tot i així, aquestes persones no mostren unes taxes de morositat majors que les dels ciutadans autòctons, com tampoc es detecten dificultats significatives de convivència amb la població local.
Irregularitat sobrevinguda
L'apartat dedicat a abordar la situació jurídica dels immigrants acompanyats per Càritas se centra en el problema de l'increment de les situacions d'irregularitat sobrevinguda.
Els referents de les diferents Càritas Diocesanes assenyalen que un terç del total de persones immigrants acompanyades es troben en situació administrativa irregular, i expressen la seva alarma sobre el preocupant increment de les situacions d'irregularitat sobrevinguda al no poder renovar les seves autoritzacions de residència i treball. La causa principal d'això ha estat la rigidesa de les condicions exigides per a la renovació.
Per Càritas, com assenyala l'Informe, aquest fet “evidencia els riscos i les possibles fractures socials d'una política migratòria que únicament es configura entorn del mercat laboral i que no pren en compte als immigrants com a persones, amb vincles i relacions familiars”. “Aquestes situacions –s'afegeix-- són més greus del que han estat mai, perquè no només afecten a l'immigrant, sinó a tots els reagrupats vinculats a ell. Són persones i famílies que, per falta de previsió, es veuen condemnades a viure en la clandestinitat i abocats a treballar en l'economia submergida”.
Dins d'aquest mateix capítol, l'Informe apunta també a l'absència de contracte de treball com la major dificultat a la qual s'enfronten els immigrants a l'hora de gestionar l'arrelament, la qual cosa és conseqüència directa de l'impacte de la crisi en aquestes persones. Així mateix, quant a la reagrupació familiar, s'adverteix que les majors barreres estan en les condicions econòmiques del reagrupant, les condicions de l'habitatge d'aquest i els obstacles en la gestió amb els consolats.
Suplir a l’Estat
L'informe revela que en més de la meitat del territori de l'Estat, s'han eliminat sobretot, serveis orientats a la integració dels immigrants, seguits d'aquells dirigits cap a l'atenció primària i l'acolliment, i, en menor mesura, els serveis de mediació, assessorament i acompanyament jurídic. Aquesta situació està provocant que Càritas estigui suplint a l'Estat a l'hora d'atendre a les persones immigrants.
El tancament d’aquests serveis ve motivat per les successives retallades pressupostàries en temes d'integració, que tenen com a cas més paradigmàtic el Fons per a l'Acolliment, Integració i Reforç Educatiu dels Immigrants, que ha sofert una retallada d'un 70%, en passar d'una dotació de 200 milions d'euros (2008) als amb prou feines 61 milions (2011).
Al costat d'això, l’ Informe de Càritas denuncia les incoherències i contradiccions entre el que alguns representants públics diuen en els seus discursos sobre integració i convivència, i les mesures pràctiques que les diverses Administracions implementen en l'acció social pública. A més, algunes Càritas assenyalen com alguns d'aquests representants “estan aprofitant la conjuntura actual per treure rèdit electoral, amb uns discursos que clarament suposen un obstacle per a la convivència i la cohesió social”.
“Les preocupants declaracions llançades per alguns responsables polítics durant tot l'any (negativa a empadronar estrangers en situació irregular, la problemàtica concernent a la discussió sobre els mínims d'habitabilitat dels habitatges, la sanció als propietaris que permetin o promoguin l'amuntegament, la qüestió del vel o el tan socorregut contracte d'integració) s'insereixen en una dialèctica electoral en les quals el migrant es converteix en un arma llancívola” es llegeix en l'Informe.
Un altre aspecte que es recull és l'augment dels controls d'identificació als immigrants en locutoris, parcs, i bescanviadors de transport públic, unes pràctiques que s'han fet extensives també als propis recursos i dispositius que Càritas té per a l'acolliment d'immigrants, als quals els cossos i forces de seguretat de l'Estat accedeixen amb diferent periodicitat per sol·licitar informació de caràcter personal sobre els immigrants acollits en aquests centres.
Percepció social i actituds davant la immigració
Es detecta, en un altre dels apartats, un augment en la percepció negativa de la immigració per part la societat, induïda, sobretot, per la situació econòmica dels últims tres anys. Es constata un augment de prejudicis racistes i xenòfobs als nostres barris i ciutats, i que, en l'actual situació de crisi, es culpi als immigrants de molta de la precarietat econòmica i social que sofrim. L’ “altre” es percep com a amenaça en l'accés a recursos socials (prestacions socials –beques o suposades avantatges fiscals- i sanitàries) i laborals (ocupació).
Propostes
El capítol final de l'Informe inclou una sèrie de propostes dirigides a garantir l'accés dels immigrants als drets socials bàsics. Entre elles:
- Garantir l'accés al Padró Municipal.
- Elaborar un Pla Integral de Lluita contra la tracta d'éssers humans amb finalitats d'explotació laboral, en el qual es reconeguin les mesures de protecció i els supòsits de persones víctimes, l'àmbit d'aplicació de les quals s'estengui tant a persones estrangeres com a espanyoles o comunitàries.
- Ratificar la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i les seves famílies.
- Modificar la normativa per solucionar el problema de l'impagament d'hipoteques, mitjançant una reforma legislativa urgent del nostre sistema hipotecari que protegeixi a les famílies, les d’aquí i les que han vingut de fora, de les greus situacions que estan sofrint en aquest tema. Càritas proposa que s'adopti el sistema anglosaxó de dació en pagament.
- Habilitar solucions per als immigrants en situació administrativa irregular. El Govern ha d'articular mesures que permetin eradicar les situacions de vulnerabilitat i indefensió que sofreixen aquestes persones com a conseqüència de la seva situació administrativa, promovent uns drets bàsics de ciutadania social que els garanteixi l'accés en igualtat de condicions a aquests drets.
- Detenir les situacions d'irregularitat sobrevinguda. S'haurien de retirar alguna de les exigències documentals que s'inclouen en l'esborrany de Reglament d'estrangeria pel que fa a la renovació d'algunes autoritzacions (com la de reagrupació familiar).
- Vetllar pel compliment estricte de la llei en els controls selectius. Hem de prevenir sobre un dels missatges implícits que aquestes pràctiques porten amb si i que posen en perill la convivència en associar immigració a delicte. És urgent que tots recordem, una vegada més, que trobar-se en situació irregular NO és un delicte.
- Limitar l'accés de les forces de seguretat als nostres centres i serveis. Càritas suposa per a molts ciutadans, migrants o no, un lloc d'acolliment, de refugi, d'escolta, de seguretat. No podem posar en risc aquest principi d'intervenció. Per tant, demanem que les forces i cossos de seguretat de l'Estat accedeixin als dispositius de Càritas per sol·licitar informació sobre les dades personals dels residents únicament en aquells casos en els quals intervingui una situació de perill real (excepcional, per tant) o per intervenir davant una infracció penal (situació individual).
- Incrementar la dotació pressupostària per als serveis destinats a la Integració.
- De cara a les properes eleccions municipals i autonòmiques, sol·licitem a tots els nostres representants que treballin per impulsar un Acord marc per la Immigració sobre el qual cimentar una societat d'acolliment més plural i cohesionada.
- Detenir les actituds racistes i xenòfobes mitjançant campanyes i accions que combatin els estereotips que alimenten accions de discriminació, racisme i xenofòbia, i contribueixin a convertir els barris de les nostres ciutats en comunitats més acollidores.
